tag:blogger.com,1999:blog-8883956718739045232024-02-19T05:52:54.141+01:00L'udol del llopEls meus poemes per qui els vulgui llegir, un diari per udolar allò que em passa pel cap i l'actualitat en vers!!!Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.comBlogger217125tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-26040703735091137132012-07-29T12:00:00.002+02:002012-07-29T12:00:49.159+02:00Allò que Freud en ca dir contra transferència...i que pot arribar a fer-se molt feixuc!<div style="text-align: center;">
<u><strong>Belcro</strong></u></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Necessito ser jo, si senyor</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
estimar-me per estimar, clar.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Però si estimo alhora que desestimo</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
no ploro perquè sempre rimo.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Però se m’enganxen, entren,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
com per el túnel del Cadí</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
sense peatge i a vegades, ni diners:</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
peatge sí, el de l’apesset;</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
i diners també,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
els del contribuent.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Però no és pas aquí l’accent,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
si no en com s’esgota la ment:</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
amb els seus axons horribles</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
xuclant les meves dendrites;</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
són algunes de les visites,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
un tall de belcro sense més.</div>
<br />Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-81482615987911780862012-07-29T11:59:00.000+02:002012-07-29T11:59:17.128+02:00<div style="text-align: center;">
<u><strong>Bicicleta</strong></u></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Té els mateixos ulls que la noia de la bicicleta</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">però aquesta només dur una bossa i una maleta,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">no em consolaria pas passar-li una mà per la teta:</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ja no estic nu i vaig amb la cara neta.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Me quedat sense gens de bateria</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">quan ja m’estenia en la teoria,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de quan si no em culpava, moria;</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ara em cal tenir més punteria. </span></div>
<br />Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-64830568265367259682012-03-24T10:27:00.004+01:002012-03-24T10:31:22.729+01:00Reflexió sobre la meva gestió...només econòmica?<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Diners</strong><br /><br />No tinc res, perquè sempre en vull més,<br />com va dir aquell poeta il·lès,<br />que qui té calés té el poder,<br />i per això els vull en el meu haver.<br /><br />Ara penso, tanmateix<br />que mai en tinc de diners,<br />i els gasto en passatemps barroers,</span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:times new roman;">com entrepans, cloïsses i cafès.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-20065800900690618832012-03-24T10:25:00.002+01:002012-03-24T10:27:16.802+01:00Fruit de la meva primera sessió de psicoanàlisis...<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Bondat?<br /></strong><br />Culpa, culpa, culpa!<br />I jo creia que era poc responsable<br />i potser en sóc, i l’únic que faig;<br />per després guardar-la,<br />és culpar-me!<br /><br />Ets bon noi em deien;<br />mentre jo em temia i també...<br />em culpava!<br /><br />Sóc jo pervers?<br />veia just en els altres<br />i jo no m’adonava de que...<br />mai em culpava! De bona gana,<br />més ben dit mai ho gestionava...</span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:times new roman;">mai més un càstig com la bandarra!</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-1204209780248576692012-03-24T10:23:00.001+01:002012-03-24T10:24:56.985+01:00De com he convertit un trauma infantil en bandera del meu ser<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>De llops i roses<br /></strong><br />De la por més infantil neix<br />una imatge, que mai més decreix,<br />per tant qui és llest l’assumeix,<br />i en fa ús i gala, fins i tot amb escreix.<br /><br />Sublim, fera, noble i forta,<br />un bon dia l’hi vaig obrir la porta:<br />Perquè s’impregnés per sempre més en la meva pell,<br />la bèstia que creuen però no és, un dimoni vermell.<br /><br />Sublim, flor, intensa i tendra<br />un bon dia l’hi vaig obrir la finestra:<br />Perquè m’inspires com al vell geni anglès,<br />sabedor que ni canviant-li el nom seria menys.<br /><br />Fera era el que em va marcar,<br />i jo la vaig domesticar<br />sublimant allò que em va ensenyar;<br />sublimant allò que em va enganyar<br />del seu color i la seva olor,<br />flor del jardí on vaig passar por.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-10619178790828074762012-03-24T10:21:00.002+01:002012-03-24T10:23:28.189+01:00Les persones sovint posem en els altres el nostre malestar o benestar, sent nosaltres els principals responsables...<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Despenyada</strong><br /><br />Víctima del seu propi ser<br />amb la pell rosada<br />molt abans de l’albada<br />quan la gallina ja canta<br />farta de l’esgarip del gall mascle,<br />que li tallaria el coll<br />amb l’eina ben esmolada.<br /><br />La pena mai ha estat dictada,<br />però a la pell hi porta la marca<br />d’un solfeig encara prou carca<br />que li permet treure’s la mascara<br />amb qui sap que no li dispara.<br /><br />Ella és ella, i ningú més ho és,<br />malgrat vulgui fugir de l’ indret<br />si primer no s’abriga, tindrà fred;<br />I l’abric és sota la pell...<br /><br />CREU-ME JODER!!!</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-84009426588229954622012-03-18T09:05:00.002+01:002012-03-18T09:06:57.299+01:00Una habitual mirada enrera per poder veure el que tinc devant<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Nou-cents dies de Sol<br /></strong><br />De promig almenys deu ser això.<br />I han passat hores i emocions,<br />fets, paraules i també pensaments;<br />però sobretot un grapat de sensacions.<br /><br />Havia d’escriure tan de pressa.<br />Necessitava treure-ho tan aviat.<br />Per ser conscient de la meva soledat,<br />que tan m’agrada i celebro en aquests instants.<br /><br />Però només comparat amb fa un temps<br />en que viure, va esdevenir tan intens.<br />Però ara sé que tinc molt més consol,<br />que no fa pas, nou-cents dies de Sol.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-84355372449141372282012-03-18T09:04:00.002+01:002012-03-18T09:05:25.131+01:00Més subjectivitat emocional lliure....<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Reguitzell</strong><br /><br />Emocions en verd en un paper<br />d’un joc fosc que em surt bé.<br /><br />Entreno la boca en soledat,<br />i ben acompanyat també.<br /><br />No cal parlar amb tanta claredat,<br />d’allò que tothom creu una obvietat.<br /><br />Sigui doncs veritat o ficció;<br />qui ho disfruta més que no pas jo,<br />seguirà tocant-t’ho amb il·lusió.<br />Fins el dia que ho pugui dir,<br />ara no em penso definir:<br />Saxo, sexe, i escriure el meu sentir..</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-85604732989983711572012-03-18T09:02:00.001+01:002012-03-18T09:04:01.746+01:00Reprenent des de la subjectivitat el plaer per escriure<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>A tot tren<br /></strong><br />Se m’escapen les paraules<br />i darrera les meves emocions,<br />massa temps fa que escric sons<br />i no paro de buidar taules,<br />i dono l’amor a les barjaules<br />d’aquí i de tots els mons<br />malgrat que en recordo els noms,<br />no sempre les sensacions<br />de fugir de gates maules,<br />així ja sóc lluny de les aules,<br />i ara si que són les meves paraules.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-83109253747747254242012-03-18T09:00:00.002+01:002012-03-18T09:02:44.359+01:00Viatge a la Toscana, Dia 5 (i V), es pot fer pinya i gaudir del flirteig<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Note Senese<br /></strong><br />Camí d’ “Il Campo” punt de trobada;<br />cervesa freda com les noies assentades,<br />arribem a la plaça tant admirada.<br />Forço la rima, igual que a la xaiada<br />per qui vaig impedir-me la proesa,<br />d’anar a Roma i Sardenya d’una tacada,<br />m’hi portaven l’Agnese i la Dèlia,<br />que rialleres seien tan amables.<br />Mentre, el ramat dormitejavai</span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:times new roman;">feia el cabra en la distància.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-26990991906435072132012-03-18T08:55:00.001+01:002012-03-18T08:58:02.876+01:00Poema sorgit de les entranyes de la indignació<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Ser valent<br /></strong><br />El món és del valents i de les valentes.<br />Dels valents i les valentes<br />que són com volen ser,<br />que són com els hi surt:<br />Dels ous,<br />Del cony,<br />Del cor.<br />De l’estómac...<br />El valor de ser lliure sense donar-hi valor,<br />el valor de la llibertat compartida en llibertat,<br />el valor de decidir lliurement no ser lliure:</span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:times new roman;">El valor de ser iguals sent diferents</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-29744573138648905262012-03-18T08:54:00.001+01:002012-03-18T08:55:37.969+01:00Una arenga... o això intentava...estiu 2011<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Korrekintus</strong><br /><br />Skallots vol fer l’amor amb tu,<br />vol un llaç mental amb la idea;<br />i ara que per fi és estiu<br />muntem la gran festa rumbera.<br /><br />Ja tot fa venir salivera:<br />Les noies més maques fan el viu,<br />venen corrent a l’assemblea;<br />que avui, el quinto és l’estrella!<br /><br />VISCA EL KORREKINTUS!<br />VISCA SKALLOTS!</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-38513440853336490392012-03-18T08:50:00.001+01:002012-03-18T08:53:54.074+01:00Encara al tren i amb flashback emocional, els versos llisquen<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Passatemps<br /></strong><br />Escric versos per passar l’estona<br />perquè encara em queda una hora,<br />imaginant la figura redemptora<br />d’una aigua Font Vella a la meva boca.<br /><br />No m’agradaria embolicar la troca,<br />dient que no és aigua bona,<br />però parlo d’una altra cosa<br />que segurament també us sona.<br /><br />Quan escric just hi passo de llarg;<br />així que escric quan m’estorba,<br />i em trec el regust aquell amarg.<br /><br />Perquè és el temps el que fa passar la corba,<br />si no és seriós com l’obra de Plutarc,<br />mai més et tornarà a deixar sense roba.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-27400282325817549902012-03-18T08:47:00.002+01:002012-03-18T08:48:33.085+01:00Segueixo al tren, primavera de 2011, moment de sublimació del quotidià...jazz!!!<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Un mirall de cristall<br /></strong><br />Com a la cançó li toca ja descansar,<br />jo no em cansaria de mirar,<br />una dona guapa que s’està maquillant<br />en una situació força inquietant:<br />el tren sembla que està flotant<br />sobre les seves ones de metall:<br /><br />Són coses que enamoren, aquest detall:<br />El de maquillar-se o portar un ventall,<br />petits moments que no són pas especials,<br />i en broten les històries més essencials.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-29525401994982366352012-03-18T08:43:00.002+01:002012-03-18T08:45:07.045+01:00El mateix viatge en tren a Tgn, sense llibres i amb cap més entreteniment que escriure<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Sudoku</strong><br /><br />Sovint la poesia es com un Sudoku,<br />però això només rima amb Son Goku,<br />i algun lector encara reclamaria a la OCU,<br />per tant aquest és un tema que no toco.<br /><br />I amb una rima assonant ho ignoro,<br />o amb la primera conjugació em moro.<br />No m’hi trencaré massa més el coco,<br />és una hamburguesa sense carn ni tofu.<br /><br />I fer un sonet és difícil i un rotllo,<br />tant que és gairebé quelcom innocu,<br />com si sortís tot d’un mateix motllo.<br /><br />Així que si m’hi acostumo m’hi enroco,<br />i si m’hi obligo aleshores em collo:</span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:times new roman;">Que ja m’afeito sol, i també em moco</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-87437700997087180612012-03-18T08:27:00.004+01:002012-03-18T08:36:13.676+01:00Flashback emocional, una visita a Tarragona quan ja havia retornat definitivament a Bcn<div align="center"><span style="font-family:times new roman;">Assaig de Majorettes<br /><br />Un calfred em recorre l’espinada,<br />se m’ericen els pèls de braços i esquena:<br />Veig un assaig de majorettes al carrer,<br />em ve al cap un dels somnis més humits<br />de la meva més tendra adolescència.<br /><br />Tot això del metro a l’estació,<br />pensant que aviat seria molt més fàcil<br />que es produís la trobada, casual que alguns cops<br />he temut, i altres he desitjat, que a voltes<br />he imaginat, ansiosa i estressant, a voltes,<br />redemptora i planificadora, i lluminosa.<br /><br />El retrobament casual, amb la vella estimada<br />sempre hauria de ser una cosa bella,<br />somrient, potent en efectes i afectes de bon rotllo.<br />Es ben clar però que no hi ha un motllo,<br />com el del pa dels triangles de nutella.<br />Quan la qualifiquem de casual, aquesta trobada,<br />es ben clar, que en pot sortir, qualsevol cosa.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-14471131663400361012011-08-23T12:35:00.002+02:002011-08-23T12:36:55.373+02:00Viatge a la Toscana...Dia 5, (IV): Una festa particular per no dir peculiar.<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Entrant a Siena
<br /></strong>
<br />El que prometia ser una festa brutal
<br />resulta que és com les d’abans:
<br />Famílies senceres amb aire rural
<br />vigilen les noies i dels nois les mans.
<br />
<br />Llengua tosca per animar la bitlla;
<br />però els locals no donen cap treva,
<br />són indígenes protegint la reserva:
<br />Ens desinflen i la inflor no minva.
<br />
<br />Marxem amb la cua entre cames,
<br />ens allunyem d’aquesta revetlla:
<br />Vella i rància però on bé mames
<br />i això a un, sempre el desvetlla.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-58032888907610205652011-08-23T12:25:00.003+02:002011-08-23T12:30:03.617+02:00Viatge a la Toscana...Dia 5, (III): Primeres hores a una de les ciutats més bòniques del món: SIENA<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Entrada a Siena
<br /></strong>
<br />A poc a poc amb aire de son
<br />espero el retorn i em quedo sol.
<br />No per res si no pel que sóc:
<br />Un home cansat i de dits grocs.
<br />
<br />Arcades en calma amaguen el Sol
<br />de les llambordes que són de dol,
<br />pels temps de donzelles amb dot;
<br />l’alegria és a Il Campo, el seu do!
<br />
<br />Ciutat feta fa més d’un segle i de dos,
<br />movíem d’esperit i formació igual que vos;
<br />però els tambors senyalen que no ha fet vot,
<br />i en societat espera per alçar el vol.
<br />
<br />Estrella de Bollywood si vol,
<br />ens serveix i treballa molt;
<br />Ens anuncia una festa de mort</span></div>
<br /><div align="center"><span style="font-family:times new roman;">on anirem després de fer un most. </span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-30160587499368802382011-08-23T12:23:00.004+02:002011-08-23T12:31:59.085+02:00Viatge a la Toscana...Dia 5, (II): De Casabianca a San Gimignano, passant per Monte Olivetto<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Del cub al cine èpic
<br /></strong>
<br />Comptes tancats és mala senyal,
<br />però després de tot no es treu el punyal.
<br />
<br />El cup es mou amunt i avall,
<br />fins el Monte Olivetto poc monacal,
<br />que no té massa art del que em cal
<br />i sembla més un vell centre de treball.
<br />
<br />Viatge a l’escena de cine medieval,
<br />pel·licules sense cap rival,
<br />almenys per escenaris terrenals,
<br />on es tasta el gelat més celestial;
<br />hi hagué algun combat bestial</span></div>
<br /><div align="center"><span style="font-family:times new roman;">entre aquestes torres descomunals.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-89382932198032519402011-08-23T12:22:00.003+02:002011-08-23T12:23:27.821+02:00Viatge a la Toscana...Dia 5, (I): Moments de soledat impagable abans d'un esmorzar molt entrentingut<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Encara és d’hora
<br /></strong>
<br />Encara es d’hora quan em llevo,
<br />però tampoc m’hi rebel·lo.
<br />És l’escenari somniat amb nostàlgia
<br />d’allò que un cop fou abdominalgia.
<br />
<br />Llorenç s’havia de dir l’estrella
<br />que em tendresa em meravella,
<br />desplega la seva tèrbola anella
<br />sobre l’olivera i la vit vella.
<br />
<br />Quan s’interromp la soledat eterna
<br />s’endevina ràpid la fam de fera,
<br />que es resolt omplint la pròpia esfera,
<br />tranquil·lament, amb cafè i tetera.
<br />
<br />L’amplitud que es presagia
<br />queda bastida de totologia,
<br />indefensable, però jo no m’hi esvero,
<br />pels errors comesos no m’esparvero.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-71340016267226553192011-08-23T12:18:00.002+02:002011-08-23T12:20:00.314+02:00De com no reprimir la culpabilitat en la víctima i com treballar-la en l'agressor.<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>CULPA</strong>
<br />
<br />(víctima)
<br />
<br />Per culpa teva hi ha un monstre a casa.
<br />No és culpa meva el traspassaré per l’espasa!
<br />Sí, és culpa teva! Ho entens ara?
<br />Sí, és culpa meva! El monstre sóc jo ara?
<br />No és culpa teva i pots guardar l’espasa.
<br />Però em protegeix, necessito dur l’arma!
<br />És això la culpa, la venjança de l’arma.
<br />
<br />(agressor)
<br />
<br />I jo que sóc culpable?
<br />Sí que ho ets, no hi ha dubte raonable!
<br />Ja ho entenc, així que ara ja no sóc culpable.
<br />Sí que ho ets, la culpa és teva!
<br />I que puc fer amb aquesta culpa meva?
<br />Pensa que has fet, dins teu un perquè.
<br />Però em fa por que hi puc fer?
<br />Algú t’ajudarà si ho vols fer bé.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-34849610933267744982011-08-23T12:15:00.003+02:002011-08-23T12:17:55.664+02:00Viatge a la Toscana...Dia 4, (VII); Un molt bon sopar sota una parra, amb servei sard com els vells nobles catalans!!<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Chianti e Zupa
<br /></strong>
<br />A la fresca de la vinya d’olor refrescant
<br />recordant aquells dies ara tant estranys,
<br />davant de la zupa de patate e pomodoro,
<br />el Chianti Colle Senesi també l’oloro.
<br />
<br />Amb la vedella banyada en el clàssic
<br />i ben acompanyada del colle senesi,
<br />el deliri es tant viu que quasi ploro:
<br />Es d’aquells moments que sempre enyoro.
<br />
<br />Hi ha algú discret que ens dona un ensurt,
<br />però es revela i fuig de cop el malastruc.
<br />És una vella aliada fora de la pell de toro:
<br />És amiga, aliada, sarda...no m’enamoro.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-2025804857396094072011-07-05T21:00:00.002+02:002011-07-05T21:02:26.771+02:00Viatge a la Toscana...Dia 4, (VI); Una situació desagradable que va acabar sent còmica...<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Sainet Toscà<br /></strong><br />Fa gràcia i val tant com per cosir un ou<br />com per acaronar una castanya:<br />Diríem que amb les mans té manya<br />però la seva imbecil·litat commou.<br /><br />Ara ve la que mana, disposa i dirigeix<br />amb l’escorta que l’escorta si fa feina:<br />Li diu que no ha entès el que deia.<br />Se’n van tots tres allà on el camí neix.<br /><br />Tres persones fortes i capaces!<br />Per el descans del nostre numeròleg,<br />s’espera un desplegament propi d’astròleg.<br />Cotxe i furgoneta tornen sobre les traces.<br />Impressionats; veiem que porten una clau<br />que tot just serveix als baixos del palau.<br />Que puja tot sol el llit el pobre esclau,<br />l’escorta s’ho mira que prou que li escau.<br /><br />La senyora no disposa! Fa el llit.<br />No s’ho esperava mai i se li fa de nit.<br />L’escorta no l’ajuda i no sembla avorrit,<br />més aviat pensa que se n’ha sortit.<br /><br />La no tant jove pubilla se sent una deessa<br />i en cas de que ho sigui, serà de l’estupidesa.<br />Feliç el seu escorta sortit d’una devesa;<br />la seva gran tasca: un anell i una promesa.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-37360373368288851702011-07-05T20:56:00.003+02:002011-07-05T21:00:00.861+02:00Viatge a la Toscana...Dia 4, (V); Arribada un xic accidentada al complex rural<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>Casabianca</strong><br /><br />Bons vestits no són bons pels al camp,<br />deu ser que ho ignoren i no hi són<br />o no tenen busques i l’hora és solar.<br />No hem fet pas tant tard<br />com per haver pecat!<br /><br />Una gimcana per trobar les claus,<br />un joc de pistes ens porta al palau.<br /><br />Les vistes curtes i extenses verdes,<br />per sort les coses no semblen com són.<br />Un rector d’ànimes i un mercader,<br />hi fan ús de les eines<br />que són les diverses llengües.<br /><br />La bellesa de treballar la terra,<br />una mala cultura no l’esguerra.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-888395671873904523.post-70863190905673343772011-02-26T17:31:00.002+01:002011-02-26T17:33:43.530+01:00Viatge a la Toscana...Dia 4, (IV); Breu recorregut per La Toscana rural, on viuen els contes de fades!<div align="center"><span style="font-family:times new roman;"><strong>La Toscana<br /></strong><br />A la vall de l’Orcia hi ha Sant Quirze,<br />amb esglésies blanques i amb campanes<br />subjectes a un mig campanar amb ascensor;<br />banderes de clans d’antiga tibantor<br />i un jardí de roses de reines cantades:<br />Els tancs les defensen d’abans del segle quinze.<br /><br />Bagno Vignoni és una piscina colosal,<br />amb aigües pútrides que són termals;<br />o ho foren en els dies de la família caudal.<br />Rocs de cops i vistes de cinema gran<br />i llarg, les bruixes i mags no trigaran;<br />així que ja és hora, d’anar emigrant.</span></div>Joan Rull Campshttp://www.blogger.com/profile/15482729873184071280noreply@blogger.com0