Grandes luces para poco espacio; gran corazón sazona mi ilusión, igual que rosa en agua por nacer; es así lo que quiero yo también. Sutil contacto para extraña emoción gusta también en hogares de Horacio.
Es normal la calor con fruto de verano: Abrasándolo sujetado por tu mano, el jugo donde nace el nuevo humano y que apaga luego el fuego de un Habano.
La vida animal le alegra celestial; su sonrisa es cara en su cara, como su alma honesta por colosal, que por su jovialidad se descara.
Si vis pacem, para bellum Un vell argument que fa ferum, Si vis pacem, para bellum no més per antic que per absurd, Si vis pacem, para bellum l’estàndard de la pau no és mut; Si vis pacem, para bellum almenys no ha anat de crescut. Si vis pacem, para bellum Ho ha dit! I semblava astut! Si vis pacem, para bellum Ja no val, per un món tan brut, només em sembla lícit l’escut.
En tinc imatges de fa temps, ni el vídeo beta era present. La seva tècnica era molt patent si bé encara molt innocent.
Anys després lluny de la vella olivera una altra vegetació ens feia salivera. En estius càlids de caps d’estat la tecnologia no l’ha pas avançat.
La a i la i hi són ocultes; però no pas ell que és sincer i saps qui és is l’escrutes; si bé pot semblar matusser, t’equivoques si mal el jutges: Perquè és senzill i també honest.
Festa freda pel que fa al temps, càlida si estimes als teus parents i els del teu voltant estant contents: fent coses alegres i alhora contingents.
No es invent que és un dia feliç toquis un verset o l’ampolla d’anís. Si fas el que vols sense cap vernís; essent amb tu mateix l’únic compromís
Si tu t’agrades i estàs prou bé, et pots quedar a casa o fer el carrer, fer les campanades amb cervesa i nous i el Nadal amb conill rostit farcit d’ous
El riu es relaxa a la corba I a cap oïda ens destorba Es lloc tranquil per norma Tret quan la neu hi torna.
Vell raser del tèxtil fabril seguint la marronosa la ruta fou el nou consum febril on es perdé en la disputa.
Límit i castellar pel Comte pirinenc; on aquest riu es barreja el Bastareny, on també hi ha la casa de Sant Llorenç: mil·lenària unió del poble riberenc
Un galimaties graciós i sincer; tot un món a cop de refranyer. Les seves nits omplen el vell castanyer, i és clar que en figues, és escadusser.
Les pilotes als peus plens de bits, algunes també les toca amb els dits: de les belles que no ensenyen els pits, però que bé els insinuen amb els vestits.
La gastronomia del mig orient amb cervesa el fa prou content; moltes Copes em compartit rient amb paraules que no s’emporta el vent.
Un viatge a la profunditat del ser quan et sembla que res va bé; et retorna allò que havies malmès, et trobes de nou més vell i fresc; molt més fort si ets sincer: Si caus ara et pots tornar a refer.
Les noves eines sonen així: Com les cordes d’un bon violí a les mans de l’artista fi en que t’has pogut convertir; segur de poder suament intervenir, en el teu concert d’ara fins a la fi.
La inflexibilitat sempre destrueix tots els llocs on la cultura neix; és mala llet contra un mateix, penses més ràpid però et podreix. Com l’hort fèrtil que es nodreix, amb aigua estancada es maleeix.
Si ens agrada el nostre peix; tant és si és negre o bé beix té escames, neda i de l’aigua sorgeix, podríem dir que tot és el mateix. El que és lliure sempre creix malgrat per ser lliure, hom pateix.
Un retrat gens convencional pel dia del pare més ancestral una obra sublim i també genial per un pintor de només tres anys.
La claror del finestral de fa temps, llum mediterrània que els fa contents els colors del quadre incandescents just sobre el sofà que els manté calents.
Rectes corbes i punts com taques el nen del dia de les traques, del pintor estudiós de les traces n'és imitador d'intencions maques.
Una lluna i quart s'ha udolat des de que el buc va ser piratejat; però no té res a veure amb Sherkan malgrat les aigües siguin iguals.
Bona tonyina per als nostres guisats, i ara són els pescadors els caçats per uns taurons massa ben preparats, lliberar per llibertat, és lleis d'esquals.
Qui ha armat els que són pescats ja ha pagat pels seus peixos blaus, allò que és criminal s'ha fet d'estats i els que en saben ara semblen babaus.
Un oasis en el desert cultural, una grapa m’enganxà angelical i mai he sentit que em fes mal, és sense dubte una dona com cal.
Sofisticada de forma natural, erudita amb honors al seu camp; experta en pasta italiana és clar; i del licor del seu Bassano natal.
Passejos pel barri d’allà dalt, rialles i cerveses, tensió sexual a la que per ara no em cedit mai; només ho farem amb el camí clar. Aquell dia el seu nus mental va evitar fer el gran salt a la pell des de lo espiritual, amb una conversa del tot normal.
Je ne sais pas si je sais d’écrire alors la belle cité Avec un bon français Mais c’est facile dire: Je t’aime Paris.
De Montmatre a la Defense, no hi ha res que s’assembli a res, sobre explotada la Tour Eiffel: a la desena lamina del test no és art però la hi veiem
A la plaça del Louvre hi vaig ser però de dins és massa extens per prendre l’art tot sencer.
Com fills d’Atenea volen ser; i això és el pitjor que té, estava adormit si et sóc sincer.
Ja despert a la Notre Damme, contemplant els records d’Hugo i l’escolpit meravellós falcó; amb caricatures just al davant; són millor les del mont estant, asseguts en algún vell racó com Picasso, Lautrec o Van Gohg.
Cabells de colors il·luminants, mirada dolça prou torbant atia la flama de l'amant furtiu per evidència flagrant.
L'estada comuna es distant; com càlida neu del llevant sobre tatuatge molt excitant per un dàtil que està cremant. Força espessa per delirant que sempre empeny cap endavant amb cobdícia molt il·lusionant pel secret és més interessant.
La sentència no és gens frustrant si el marisc anem degustant encara que només per un instant el plaer sempre serà incessant.
Sistema flexible com no n’hi ha cap és impossible que hi càpiga al cap; ningú sap dir en quin lloc hi cap: En cap cap cap que hi càpiga al cap.
El com et trobes corporalment també és cosa de la teva ment; però la pots col·locar realment. Si no de tota ella ets conscient, rep sempre del seu ambient coses que no la deixen indiferent, entrant sempre per via eferent associa cadascú perquè és diferent i es comporta, ja que és aferent. El que importa és restar content
Depèn del nostre viure dia a dia que domini la tristesa o l’alegria; Depèn de nosaltres no és loteria allò que sentim en la nostra vida.
Un psiquisme poc animal, és una fera ben real. D’ibèric i d’aurora boreal, el més preciós, el vell rival; de caça aliat si cal, nosaltres li hem fet molt mal.
Fort i llest, de cap gros, la presa aviat s’ha fos, si cal també caça un gos que és parent rancorós. No és pas tant gran com un ós, és encara més perillós.
Amb els Dits curts per llargues tardes entre les tecles blanques i no les cartes de casinet de ciutat adoquinada, a la tendra edat ja era ovacionada.
Bella adolescent volta pel món, deixeble i amiga dels de més renom; els de casa seva els porta a tothom: Albeniz, De Falla i Granados, ells són .
Senyora del piano l’aclama Nova York, de la música a Espanya el gran guardó; millor distinció rep molt abans de la mort: de la ciutat i el país la medalla d’or.
Els aplaudiments del Carnegie i el Palau, Doctora d’honor des de Lleida li escau per les venes de bella Dansa Oriental; li portarien la pau al darrer hospital.
Guaitant l’ús que fan dels camps, bocamoll ho vola anar explicant de la bona gent li agrada parlar, el que fa ella també s’ho val, no he pogut trencar amb ella mai per això trenco amb la rima desigual com l’alegria d’una amiga com cal, sense enveges i sense cap mal com ens podria fer un rival.
D’aquella pel·lícula d’aire infernal, que per cruesa vas detestar però que confesses que vas defensar. I ja t’acabo aquesta rima amb la A, que és lletra sincera i oberta com tu al cine quan hi tornem a anar o dinant de pressa i amb tranquil·litat.
El rol d'un predador per atzar fa víctimes que cal analitzar com el propi malfactor fugaç igual d'ansiós que una au rapaç. Llegir en el cap del que ha finat, descobrint cadàvers exonerats: quantes vides hem defenestrat apagant la llum sense veure-hi clar.
El pres polític accepta responsabilitat doncs per alguna cosa ha estat denostat, com aquelles víctimes d'una vella comparsa que també es fan molt petits malgrat sigui farsa. Qui cau doncs en aquest mal procés no ha de ser víctima sempre més; car essent humans tinguem estrés si no ens aixequem quedem en res.
Així que tanquem el camp mal més que no en mengin vaques i bens, recuperem-lo si és que es pot fer, i si no, esbrinarem el perquè.
Tamurt n Akkuc diuen des dels Atles els qui fa anys als seus la fundaren; la Terra de Déu per els Ibn Tachfin, la Perla del Sud continua vivint.
Porta del camí del continent negre, capital de l’Islam, bon lloc per vendre, quan entris al souk ho podràs entendre, hi deixaràs un mes si ets molt tendre.
Només allà quan hi arribes al vol trobes una assistència, ja és molt veient com són i s’usen els carrers, sense cap codi i sense corre gens.
Ells dos i ella hi estaven d’acord, agafar un volant era cosa de boig: Passejant veus més el color roig que dona a la ciutat un nou malnom.
Els almohades referen al seu gust la ciutat imperial encara en ús; van fer la Koutubia que ens va guiar i la Menara sorprenent a l’arribar.
Visita amb un Sol prou i massa diví, passejàvem per el Palau de Badí que havia aixecat algun bon rei Saudí; es relaxant l’ombra de tomba Sadí.
Els més que bells jardins de Majorelle que foren cosa d’artista francès animaren les primeres hores d’estrés, en sortiren bons records per tots tres.
Camins creuats a la Jamaa el Fna desprès de veure el Palau Bahia; un marco polo t’arregla tot un dia si acabes a l’ombrívola piscina.
Tornar a casa satisfet i cansat, amb retard ens hem enlairat, dues volades més abans d’arribar amb vistes de terrasses per recordar.
Fa poc temps que té la bara, dirigent amb bona cara de la llet amb café Saula i també dó de paraula. Ha posat sobre la taula noves formes de fer amics però ara li sobren tics de dogmes força antics.
Tancant presó de vergonya, amb la guerra no fa conya; feina rai, té al Sinaí del patrocinador roí, que vol moltes terres i guanys, per la pau farà pocs afanys. Cooperar per guanyar diuen alguns, és claudicar.