dimecres, 10 de març del 2010

Venecia V: San Marco

Bizantins

Després d’un breu tast d’art,
barri menys noble dels amarats;
ara toca el centre més vital:
el bell sestier de Sant Marc.
Ràpid hi vull haver-hi estat,
abans que els guiris disfressats
m’ho deixin col·lapsat tot plegat.

Aqua alta, piazza bella.
Al Florian bona espera.
Sabata, la pell estrafeta.
Repta fang, la noblesa
amb botes sense feblesa;
l’amarament suma bellesa.

Protegeix la ciutat un sant nostrat:
Com un cactus d’aquells florejats,
farcit per dins de complexitat:
Tant metall preciós i poca serenitat,
en tresor bizantí d’un vell català,
que com gran duc s’endiumenjà.

Que cal dir de res més del que hi ha:
Campanello apreciat per tot venecià.
L’Oroggio és pura singularitat,
com ei Sospiri és un amor divinitzat.

Inspiració treta del Clàssic de Guns 'n' Roses, i la manera com estimem quan som nens...

Sweet Child (o Letra de canción)

Puedo inventar una nueva historia
al verte danzar con una sonrisa,
al sol del parque mirada tranquila,
de una balada de roquera felicidad.

Celuloide y páginas en rústica:
Una profunda mirada de artista
que pide con una línea la sonrisa
de una caricia al pelo de brisa.

El huracán se puede desatar abajo
si no la abrigas cuando vuela el grajo.
Pero no la protejas jamás de más,
es fuerte y se sabe bien cuidar:
Deslizando pendientes bien blancas,
cruzando mares anchas al nadar,
su figura en movimiento te ablanda,
y su fulgor te puede hipnotizar.

Quiero bailar esa sonrisa contigo,
darnos danzando un buen abrigo.
Que en tus formas de hada yo no me lío.
Que de las palabras de tus ojos no me río.
Que tus besos dulces no me dan hastío.
Quiero dar el más largo paseo contigo.