Reflexió sobre la meva gestió...només econòmica?

Diners

No tinc res, perquè sempre en vull més,
com va dir aquell poeta il·lès,
que qui té calés té el poder,
i per això els vull en el meu haver.

Ara penso, tanmateix
que mai en tinc de diners,
i els gasto en passatemps barroers,

com entrepans, cloïsses i cafès.

Fruit de la meva primera sessió de psicoanàlisis...

Bondat?

Culpa, culpa, culpa!
I jo creia que era poc responsable
i potser en sóc, i l’únic que faig;
per després guardar-la,
és culpar-me!

Ets bon noi em deien;
mentre jo em temia i també...
em culpava!

Sóc jo pervers?
veia just en els altres
i jo no m’adonava de que...
mai em culpava! De bona gana,
més ben dit mai ho gestionava...

mai més un càstig com la bandarra!

De com he convertit un trauma infantil en bandera del meu ser

De llops i roses

De la por més infantil neix
una imatge, que mai més decreix,
per tant qui és llest l’assumeix,
i en fa ús i gala, fins i tot amb escreix.

Sublim, fera, noble i forta,
un bon dia l’hi vaig obrir la porta:
Perquè s’impregnés per sempre més en la meva pell,
la bèstia que creuen però no és, un dimoni vermell.

Sublim, flor, intensa i tendra
un bon dia l’hi vaig obrir la finestra:
Perquè m’inspires com al vell geni anglès,
sabedor que ni canviant-li el nom seria menys.

Fera era el que em va marcar,
i jo la vaig domesticar
sublimant allò que em va ensenyar;
sublimant allò que em va enganyar
del seu color i la seva olor,
flor del jardí on vaig passar por.

Les persones sovint posem en els altres el nostre malestar o benestar, sent nosaltres els principals responsables...

Despenyada

Víctima del seu propi ser
amb la pell rosada
molt abans de l’albada
quan la gallina ja canta
farta de l’esgarip del gall mascle,
que li tallaria el coll
amb l’eina ben esmolada.

La pena mai ha estat dictada,
però a la pell hi porta la marca
d’un solfeig encara prou carca
que li permet treure’s la mascara
amb qui sap que no li dispara.

Ella és ella, i ningú més ho és,
malgrat vulgui fugir de l’ indret
si primer no s’abriga, tindrà fred;
I l’abric és sota la pell...

CREU-ME JODER!!!