Amic
El valor propi de l’amistat
Ser-hi quan hi ha una necessitat
No és fàcil, segur que t’he fallat
Però sempre ho has perdonat.
Molt de temps has viscut avançat
Jo ho veia en franca inferioritat
Admirant com seguies el camí marcat
Sent a la vegada culte i inspirat.
Ara he crescut i et veig en igualtat
Les meves pors no m’han minvat
En la meva més vella amistat
I sé que aprendràs de la inseguretat.
Ets capaç de créixer en la dificultat
Per compte pròpia i de veritat
Tens espai, talen i gent al costat
Per viure lliure i en llibertat.
