dimarts, 1 de setembre del 2009

Paco Plaza & Jaume Balagueró I


Terror de casa


De la terra dels petards i la taronja,
de la llar dels bons cargols i de la poma,
trobats a capital on la bossa sona,
a la Blanca Subur el seu nom retrona.

Des dels que no tenien nom
el mal pitjor per a tothom,
l'amor més pur s'empassa plom
per fer-te tot el mal del món.

Fan de la paüra un art
la massa gelatinosa
es homenatjada en part,
no és la única cosa.

Per ara cavalquen plegats
espantant tots aquests drogats
siguin posseïts o sonats,
están prou ben ambientats.

Arropiero II


Antonia

En campo meridional del Galvecito
empieza a caer y nacer el mito,
victima de luz escasa y sin grito;
leotardos al cuello, fin de súbito.

La duda impúdica de su hombría
deja su mente en plena anarquía
improperios imprudentes, misantropía
de Manuel, ella pobre no lo sabía.


Mantenir sempre la calma és important

Mira bé

Deixa el cony de tortuga en pau

russos borinots amb russes de bolquer

amos del món es diuen per tenir calés;

un segon més i van a l’aigua,

la seva mirada ho justificava;

l’heroïna sueca es feu present

davant meu amb mirada inquietant

l’he somiada quan m’estava masturbant.

Això l’afalaga al temps que la inquieta

Aquella nit m’ho va mostrar distant.

Des d’aleshores ho he anat millorant

o maldestre m’he seguit equivocant