Recuperant el discurs i la rima dels dies més freds en que més necessites caliu.

Tinc fred! M’escalfes?

Espurnes de neu gèlida calenta.
Viatge al sud en la pura incertesa;
papers molls en la bossa vermella
per justificar la cara a la inclemència.

La teva rima em porta la indecència
com un fado ple de blues de carretera:
Que em porta a fer-te de tetera
al llit amb sexualitat clara i sincera.


Res portat ni baixat de l’estratosfera,
xocolata calenta feta a l’encimera:
Evidència de que tots podem ser una fera;
només a nosaltres la luxúria ens espera
incandescent en la nit més propera,
arraulits i calents, mentre a fora gela.