Democràcia a Persia, Ali Jamenei confirma la victòria de Ahmadineyad

Iràn

En un lloc de món on viu el diable,
on es va bressolar la cultura més viva
encara hi ha de quedar una cara amable
rebent la bufetada de l'última missiva.

Les cares de demos són enceses com teies,
ben raonades i recolzades des de Qom,
on el pensament no és dolent com creies
defensa el dol que mereix tothom,
les Basij van provocar un gas hitlerià,
i un sabi religiós diu que ho permetrà.

Tot plegat sorgit de preguntar al poble
que va escollir amb voluntat noble
l'emoció verda venia amb redoble
amb l'il·lusió de canviar un moble.

El vell moble pintat d'hebra
ara es diu fill de Mahoma,
la derrota no entoma
dient si ells tenen febre
la bona voluntat és seva
i escollit per alà, regna
per l'islam etimològic
obviant el demos com és lògic.

Lágrimas

Lágrimas

Resbalando en mi tez
gotas de alma van,
así como en la mar va el delfín;
pues a las criaturas sin tiempo
no se las lleva el viento.
Las lágrimas no pueden secarse
si no son húmedas;
las historias se olvidan
si no se cuentan.
Yo me siento a sentirlas
y siento que debo vivirlas:
como una historia . . .
. . . una historia . . .
no contada con la pluma
ni cantada por la voz;
si no contada por el alma
cantada con el corazón.


Inspirat en:" El cartero de Neruda"
d'António Skarmèta.