Viatge a la Toscana...Dia 2, (II); Florència

Giotto

Tarda oberta tomba pel sol,
alt campanar que he de pujar,
cames esquerpes i fum al meu pulmó,
plaer pels sentits que no val regatejar.
Cúpula pionera que no s’ha vist mai
i no m’hi vaig cansar mai d’udolar:
Brunelleschi el mestre sense cap vacil·lar,
a la dreta pont bell i Vechio,
la Signoria sembla petita pel Giotto:
Quan hi baixo gairebé em broto,
busco metàfores però no me’n surto
els versos corren eufòrics quan recordo.
S’omple el pit i gairebé em desbordo:

Imatge que recordaré quan em senti sonso.

Viatge a la Toscana...Dia 2, (I); De Lucca a Florència

Vacances

Obtinc la primera rosada de l’alba:
Xopat per la mateixa no tinc espera
per seure i assajar a la plaça propera:
San Frediano, latte , croissant i salivera.

Em quedaria bocabadat a la plaça,
però desbanyats esperen mig rentats
amb sucre tots ben plens i banyats,
en cup ben aviat s’hauràn ficat.

El cup vola cap a Cal Medici alat
per l’autoestrada fins la ciutat de l’art,
per entrar al col·lapse més embolicat,
per un primer intent mal executat;
però que aviat en Miyagi ha arreglat
perquè anéssim al camp Franchi alleugits:
I arribéssim al restaurant tot fregits,
amb ganes de menjar als nostres llits,
i ens donen pa amb tomàquet sense embotits,

i això que creiem que seria un bon assortit.

Viatge a la Toscana...Dia 1 (II)

Parc i Muralla

Dintre del mur, al mig i a sobre
la clau erra en la porta que obre,
hi falta el que més vull perquè me’n sobra:
Pel laberint de pressa per no tacar la roba.

Trobat allò que mancava, tots descansats
anem als murs forts ara ben arbrats;
amb les cames pesades i mig cansats
la voltem assentats, i ferms al manillar.

Acostant-se a la vella glòria medieval:
Giunigi té testimoni bell i natural:
Destaca per bonic i també per alt:
Enmig d’esglésies d’una música colossal.

Em perdo i em separo del grup serpejant,
creu-ho la vella muralla bo i galopant...
Els gerundis s’acaben on hem llogat,
els participis arriben a allò que he trobat.

Piazza de l’Amfiteatro per seure i veure:
Infinitius per forma preterita i imperial,
llars que refresquen i conviden a beure
Chianti Clàssico, per començar tal com cal.

Passeig pacient malgrat la jornada
que ens torna al migdia d’una volada;
prou tips i amb alè que fa basarda,
San Frediano fa el miracle de buidar la panxa.

Viatge a la Toscana...Dia 1, I

Cap a Pisa

Bossa d’il·lusions i molta sort
per fer-la arribar prop de la torre.
Amb quatre rodes si que corre
per arribar aviat al jove aeroport.

Capsa de capses i el fum gelat,
primera hora de primavera vera,
s’ha ben esfumat tot d’un volat,
si no fos que els babaus allarguen l’espera.

Ja ha passat corpus i el seu fum;
prenem toscos amb soroll de patum:
Gal·lileu ens acull amb l’astre de llum;
per un cub de gasoil en cal un de ferum.

La bossa il·lusionada es desembarcada,
el calor l’aire càlid ja es trepitja,
per deu peus amunt es torça l’alçada:
Imatge per via tòpica que tothom desitja;
omplir la bossa intima i menys cara,
però cara hi surt si mal s’omple amb pizza.

Rumb ara, motejant de fred el pont calent,
al cub de gasoil que deu estar roent:
Ens porta al nou destí sense presa, anar fent.

Entrañas

(c)

Los hombres son ciegos, no saben adorarte
con tu violencia de fiera indomable,
domada de ti misma bien pagada,
se derrumba toda una brigada.
Infarto agudo de miocardio
frente al mar bravío nunca
me das hastío.
Entre tus piernas libo
y me llevas al lido:
Podría ponerme a bailar el limbo.
Ese es mi sexo es mi perro,
querer a lametazos de lengua grande
toda mi leche: ciencia que se esparce
en tu ser para así prepararte

en el seno de tus jugos, libarte.

Entrañas

(b)

Fulgurante es el credo
De mis quehaceres mundanos
Sin ángeles ni dioses
Que salven mis manos
De los vicios más guarros.
Estremecimiento mortal sin igual
Tu culo obsceno enerva el sexo
Penetrarte quisiera en primavera.
Hoy hace un año cumplimos un mes
Pero el mundo gira al revés
De tus manos sucias de orgías
Tus dedos de color malvasía
Espectros de celos rabiosos
No me apartan de volver a follarte
Ahora pero sin hablar de arte
Mi pene frisa por penetrarte.

D'allò més salvatjament intim que tots tenim i malgrat tot ens continua sacsejant quan se'ns diu a la cara.

Entrañas

a)

Válvula aortica parcialmente

desfibrilada y obturada por

los senos del tiempo que he

eestado sin ti sín el sexo

de los ángeles y los dioses

desfibrilados y obturados

por el placer más carnal

de nuestro amanecer confundido

con el anochecer de los viernes.

Quan la recuperació del jo sembla total, i corres el risc que t'embargui l'euforia.

Límits

Nedant en l’abundància emocional,
ara em toca saber-me limitar
per no deixar de saber estimar:
M’he de cuidar de la part racional.

M’explico amb estrelles del firmament,
que tenen sempre el ferro roent
en la forja de líquid ben calent:
On es ferra l’espasa fermament.

No puc perdre ara el lliure albir,
perquè a la llarga estaré més trist
per no saber sentir el meu sentir:
Aprofitant el millor que he vist.

M’explico amb la calma del mar clos,
en una bombeta que mai s’ha fos
i il·lumina sempre el petit tros:
On planto totes les meves llavors.

No s’acaba ara el meu discurs,
em queden per pintar alguns dels murs
per fer de racer dels moments durs:
Molts colors, per completar els meus furs.

Descripció poetica de la vivència en viu d'una autopsia forense

Autopsia

Quiero ser claro esta vez y ahora:

No caer en el hemisferio de Lorca

ni la aorta de Miguel Hernández;

ni el corazón de Ángel Martínez

ni siquiera el lóbulo de Margarit.

Más no sé como tramar el ardid

viendo fundirse un ser de una vez,

doblada hacia delante cae la tez.

El morir de pie o bien en la horca,

nos altera el reloj y también la hora.

Así que mis huesos son de poeta,

y mi hígado no es el de asceta.

Cuando escribo en mi nueva libreta,

no hay que pensar más en la treta:

Ser, crecer y hacer; es la receta

Només una sensació...

A la boca del metro

El proper cop que et vegi et faré un petó,
no per res, sé que llavors em farà il·lusió.
Mirant com cauen els pètals he arribat a la conclusió,
que no sempre es tard per desfer la tensió.

Sé que seràs com l’últim fruit vermell de tardor
just abans que s’acabi secant tot,
llavors serà quan et faré aquest petó.

també es pot escriure sobre un mapa no?

Comarca

Colors brillants i molt cridaners

com en plena primavera: estornells,

centre budista , massís trenca turmells;

al voltant serpegen camins vermells.

Zona que vigilen forestals i bombers:

Hi ha a una banda homes amb mitges,

aus de ferro i potes que semblen tiges

dels aiguamolls ferms quan els trepitges.

També la vella casa dels ibers:

Rierals de fang travessen negrors

de raïms fan vins com tresors.

Ones, avions i trens són sords.

Lionel, Leo, Messi, D10S, Messidona, Messi As...com volgueu, però inmeeens!!!

Lionel Andrés

Pulga le llaman al buen chaval,
y bien es cierto que es animal;
pero algo mucho más colosal,
que lucha y corre hasta el final.

Héroe, guerrero, adalid, Dios.
En su espalda brilla el diez,
en su cabeza solo imaginación:
Futbol, bestia, mineral, todo a la vez.

Mejor que nadie en la cancha,
En la vida humilde y sereno,
Siquiera le estorba el gran estreno;
Solo con el balón es el dueño:
Inimitable su mito ensancha.

Intento ahora versearlo de verdad,
será pues un final de más dignidad.

Maestro de caracoles sobre el césped
Y mago de la esfera terrestre.

Gozo de hucheros siempre pesimistas,
Optimista el que cambian a hucha;
Dios es argentino y él, es barcelonista.

Raig d'optimisme per als moments en que veus les coses una mica fosques, seguir lluitant

Ciénagas

Las ciénagas de la mar
están oscuras y son profundas;
esperan a que tú te hundas,
siempre alerta de que te confundas.
Los peces con luces aguardan
más allá de la honda penumbra:
Ni te comen ni los comes en enjundia;
es donde no llega la refrescante lluvia.

Las ciénagas de la mar
están oscuras y son profundas;
pero no impiden que resurjas:
No olvides que sus luces eran tuyas;
los peces siguen allí en calma,
hasta que suban por su voluntad
de con los otros peces poder jugar,

en la lluvia que da más humedad.

On ha quedat l'Europa social!!???

Oh! Europa

La meitat dels despatxats assalariats
són els més joves en pro de l’austeritat,
no hi ha diners per tenir-los contractats
i alhora repartir els beneficis esperats.

El que menja l’estomac eixampla
i necessita una quadra més ampla;
mentre treuen gossos del mig de la rambla
els legitimats pels propis cans, ballen samba.

Els hi preparen als porcs senyors la seva cambra;
després encara els paguen...
mentre hem de sanejar,
les ments intentar elevar,
i fins i tot hem de donar menjar;
als pobres gossos que ja no tenen collar
ni tampoc perola ni tan sols llar.

Sarkozy aposta per que ningú visqui amagat, Anglada guanya terreny vol arrosegar gent a la clandestinitat absoluta.

Burka

Les muntanyes ens fan de frontera
i sembla que no és només de terra:
El nord destapa les cares a les musulmanes,
del sud se les tapa, amb creus cristianes
a les que només els cal treure les flames.

Un rostre amagat és falta d’identitat,
descobrir-lo és valor i també dignitat.
Amagar-lo només és por a la llibertat,
mostrar-lo expressió de la veritat.
Una cara és reflex de la personalitat.

El profeta ho acceptà contra els animals,
com aquests que es creuen tan racionals,
i no els il·luminen cap mena de fanals.
Lògica de premises falses i alhora banals;
sense humanitat fan cara d’estar malalts.

Conclusió del meu últim cicle anímic, centrat en la lectura de Siddharta i el viatge a Venècia

Basses

Ara estic despert i serè
ja no m’inquieta no saber;
el que sóc no és el que seré,
no planificar el present sencer
és saber tot el que estàs fent:
En aquesta austeritat hi ha plaer.

Parlar amb una jove lluent garsa
et convida a guardar l’anell,
però no és excusa quan ets bell
i camines, pausat cervatell.
En l’altar no hi ha alabança
pel visitant que és més novell
ni tampoc pel noble més vell:
Pirata, que ja no té castell.

Venècia XII: Del Prat a casa ia dormir traqnuilament al meu gran llit!

A casa

Amaratge, per l’aigua que cau
i per on hem arribat sense sarau
Ja que el cel ja no és blau.
Ho aprengué quan hi havia cacau.

La família és amable i sincera,
però la zona ara es fa eterna.
Quan m’espera gent tant propera,
ja el cansament no em merma.

Aliment sòlid, calent i italià;
no es pas per ara mal jutjar,
però a casa les noves són veritat.
No tinc forces per la universitat,
així que m’excuso amb serenitat
reaprofitada per a qui es vol allunyar:
L’enyoraré, ho sé, no ens vull enganyar.

Venècia XI: De Venecia al Marco Polo i de Tessera al Prat

VY6403

Comprar peix a la parada del costat
perquè a la parada l’han de netejar:
L’espera m’arriba a fastiguejar;
no així a les hores a la terminal,
omplint-me d’aigua fresca i ben natural,
dessala patatinas que em tenen empatatat.

De sobte el color molt especial
seient al costat amb aire virginal,
dissort del destí que no és igual,
i forçar sempre em sembla criminal.

Abans de pujar ben enlaire
en una saleta sento la flaira
de nicotina, de cafè no gaire;
seients de cuir de millor escaire.

Després de veure noves que es fan velles
pugem tots plegats, no tots sants,
que per les bosses grans tenen les mans:
Passeig tranquil per la bota i l’aigua,
més sotragat en la muntanya nua;
sense molestar; al arribar no hi ha estrelles.

Venècia X: Un tomb per Dorsoduro, el barri dels artistes i les arts.

Arti

El bell art és en aquest sestier:
A la galeria de Peggy Gugenheim,
la casa davant del vell ospedale
i l’estatua a Dogana di Mare:
El nen amb la granota és la partida,
del miracoli de la hermosa Santa Maria,
ben al costat de Ca Rezzonico
als jardins jo m’hi fico.
A Santo Trovasso casi abdico,
però falten l’Arcangelo i San Nicolo:
Una façana que res no enveja
i un retaule que es fa església.

Venècia IX: Canals, erasmus i concert de versions del 80 a prop del pont de Rialto.

Super Sexy Girl

Ritme dolç rutina a part,
passos perduts havent dinat;
descobreixo músics provant
música per a més tard.

Una sessió que em va molt bé,
records de nen i amor també;
havent sopat avui ballaré
i al pont de Rialto jo seré.

Les gambades s’han fet grans,
la carcanada no dona abast,
la humitat s’enfila pels canals;
crec que necessito el descans.

A la peça hi ha els viatjants,
diuen que són estudiants.
A la sevillana em falten mans
malgrat no siguem amants.

Venecia VIII: L'església de baptisme de Vivaldi

Vivaldi

Baixo i baixo per Canaregio
pensant a veure quan em col·legio.
De la verge veneciana més formosa,
cap a la que va aprendre i escoltar
la música creada de forma gloriosa,
nascuda de la bragora just al costat,
ho diu la partida que hi ha penjat
i la pica centenària de Sant Joan.

Lleó blanc lluent de tamany colossal,
no espanta tant com el gran Arsenal:
Fort i robust és a pany i forrellat,
de l’Adriàtic defensa la ciutat.

Venecia VII: El poc reconegut ghetto venecià

Hebraic

Preciós i ric amb entrada de postguerra:
La plaça i la sinagoga del qui no erra
i viu en palaus i palauets de la terra;
o més aviat de l’aigua que hi entra
com si fos el jardí el seu ventre,
s’empassen les barques des de sempre.

Més tard passada la vella pescheria,
m’arribo a l’església dell’orto;
el dia es gris però duc la guia,
entrepans i aigua ja en porto
així que la pluja no m’espatllarà el dia.
Són més blanques les estàtues de Santa Maria.

Ribetejant passo per casa d’un Venècia,
no hi és perquè ja és enterrat,
un dels grans genis que la ciutat donà:
Tinoretto el mestre d’art.

De la gran església de dos santi,
Giovani e Paolo són els que hi són.
el fresc zenital pot ser que t’encanti,
e els reis de Tiziano, els millors del món.

Venecia VI: Passeig i concert a l'esglèsia de Sant Cassià

Woldingham

Les hores del despertar m’han esgotat;
paraules furtives amb el nou convidat;
les passes reiniciades havent dinat,
salten els canals amb subjectivitat,
carrers i places envaïts pel deu carnal.

Les busques i esferes donen un final
als camins i a la tarda relaxant;
amb zenit a l’església de Sant Cassià,
on dues verges fan un duet floral.

Amb mel a les venes encara
sopo com si tingues ressaca:
Em queda molt ciutat encara;
em fico ben aviat a la saca.

Venecia V: San Marco

Bizantins

Després d’un breu tast d’art,
barri menys noble dels amarats;
ara toca el centre més vital:
el bell sestier de Sant Marc.
Ràpid hi vull haver-hi estat,
abans que els guiris disfressats
m’ho deixin col·lapsat tot plegat.

Aqua alta, piazza bella.
Al Florian bona espera.
Sabata, la pell estrafeta.
Repta fang, la noblesa
amb botes sense feblesa;
l’amarament suma bellesa.

Protegeix la ciutat un sant nostrat:
Com un cactus d’aquells florejats,
farcit per dins de complexitat:
Tant metall preciós i poca serenitat,
en tresor bizantí d’un vell català,
que com gran duc s’endiumenjà.

Que cal dir de res més del que hi ha:
Campanello apreciat per tot venecià.
L’Oroggio és pura singularitat,
com ei Sospiri és un amor divinitzat.

Inspiració treta del Clàssic de Guns 'n' Roses, i la manera com estimem quan som nens...

Sweet Child (o Letra de canción)

Puedo inventar una nueva historia
al verte danzar con una sonrisa,
al sol del parque mirada tranquila,
de una balada de roquera felicidad.

Celuloide y páginas en rústica:
Una profunda mirada de artista
que pide con una línea la sonrisa
de una caricia al pelo de brisa.

El huracán se puede desatar abajo
si no la abrigas cuando vuela el grajo.
Pero no la protejas jamás de más,
es fuerte y se sabe bien cuidar:
Deslizando pendientes bien blancas,
cruzando mares anchas al nadar,
su figura en movimiento te ablanda,
y su fulgor te puede hipnotizar.

Quiero bailar esa sonrisa contigo,
darnos danzando un buen abrigo.
Que en tus formas de hada yo no me lío.
Que de las palabras de tus ojos no me río.
Que tus besos dulces no me dan hastío.
Quiero dar el más largo paseo contigo.

Venecia IV: A l'Academia

Matinant

Primeres llums sobre el canals,

s'hi han apagat els pocs fanals;

pel vell San Polo sense senyals

em perdo per ponts fins als anals.

Són anals de bell art i de grandesa,

ara m'envaeix de sobte la tristesa

perqué els obrers avui hi fan fresa;

enguany no tindré aquesta calidesa.

Tornaré per veure la gran galeria,

per ara només la tinc en una guia

guardada curosament a l'estanteria,

per sempre que hi torni un altre dia.

SIDDHARTA; H,HESSE Capítol: CON LOS HUMANOS

Kamala

Amada y bellísima Kamala:
Perdona por perderme,
por apagar la luz de mí estrella
hasta convertirla en hoja seca
que el viento ha de guiar.
Por suerte un invierno me encendió
Para brillar en primavera,
Con luz propia y sin saber amar,
Con la luna llena vuelvo a bailar;
Sin recovecos en mi sincero aullar
Sin miedos y con el arte de amar.

De nuevo ya nos podemos constelar;
dos artes y dos formas de alumbrar:
Distintos, distintas pero no ajenos;
nueva luz alimentada por tus senos,
un día, como dioses, engendraremos

SIDDHARTA; H,HESSE Capítol: KAMALA

De que sirve lo que se?

Ahora que vuelvo a saber como esperar,

y que se hacerlo andando.

Tengo la belleza del pirata musulmán

que ganó cuando estaba llorando,

que no sabía como debía susurrar

para su amor anhelado,

solo porqué anhelaba, en vez de andar.

Y tengo la cabeza fría,

sin que nada en ella pueda penetrar

si su rumbo ha de perder.

Ahora que esto es sabido con serenidad:

Siempre pude escoger,

cuando he esperado una única finalidad,

sentida sin ansiedad.

SIDDHARTA; Hermann HESSE. Cap 1: El hijo del brahman

Om

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Les meves decisions són certeses,
els meus errors esdevenen benestar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Tinc força per poder reconèixer
allò en el que en vaig equivocar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
De tot el dolor m’he pogut refer
ara en mi confio i ja puc confiar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
Ja sé que tot el que és etern,
és allò que sabem estimar.

Ara que torno a tenir temps
i el cap encara molt més clar:
No cal insistir ni dir res més
sobre el següent pas; que és demà.

Vencia III: Primera tarda..

Ai Botieri

Tarda breu però fa sol i fred,
a l’estanc una càmera d’un sol tret,
pocs números bé em valen el retret:
Una gran església ja farà el fet.

Donatello va veure clar esculpir Sant Joan
però per revetlla el fresc de Tiziano a l’altar.
Un cafè amb l’heroïna sueca allà al bar
que la seva dolçor em deixa prou ben relaxat.

Migdiada tardana a la vista de belles dones,
em llevo i em tapo les meves cames
mentre elles es posen els seus pijames.
Miro si fora bec i guanyo a estones.

Venecia II: De Ferrovia Santa Lucia a Ai Botieri

Vaporetto

Bus de transport del blau de llacuna,
pujo al primer que veig tot d’una.
Arribo molt aviat al destí de Mestre:
barri de Venècia però més terrestre.

Baixo a l’estació de la Ferrovia
que amb el tren, clar que farem via,
per molt poquet, aviat encarrilem
pont i aigua sense cap mena d’estrès.

El bus d’aigua ara ens toca,
fem un tomb de més per anar al revés:
Pel preu d’una passejada en fem dues,
o pel preu de dues una de més llarga.

Camina molt més ràpid que es fa tard;
total a la pensió hi domina el llard.
En realitat es ben neta com una patena,
Bizantina, però tant vella com la mateixa.

Venecia I: Vol d'anada

VY 6406

Nou edifici colossal, llums i aigües
a l’entrada de l’estat; les cames llargues.
Cafès i pati glacial abans no t’enlaires
és l’últim de la terra que tu flaires.

Aire! Volant sense veure per on ho fas,
només saps que no és un vol ras;
per voler veure que hi ha a baix
desafies les normes del vell capital:
A desgrat una serventa es prepara pel combat,
armada i amb la defensa preparada, fa el que cal;
jo perseverant no sóc desafiant, només vull el mar
que és nostre, blau i ple d’animals i gents navegants.

Ja som a la morada del vell explorador:
Més senzill li hagués estat l’avió,
menys riqueses hagués portat de retorn
i menys de les importants, que són al cor.

L'iPod, quin gran invent...tot el que et permeti recuperar cançons que et canvien l'estat d'ànim...

Velles cançons

Estrofes mal construïdes de reforç
s’encavalquen per omplir-me el tors;
les udolo com un llop sense esforç,
les sento diferent però igual pel teu record.

Poeta cantautor roquer del nostre nord,
una melodia ballada en nit de goig:
Ni tot el meu optimisme evità la mort,
ni el meu pessimisme amaga la sort

Poeta cantautor roquer d’un altre nord,
em fa saber que res no ha mort;
que el saber em continua portant el goig
no exigir però si demanar em portarà sort.

La serenitat que dona acumular informació sobre el món...

Tardes cultes

Seient a la llum de la pantalla
el meu cap ja no balla.
No necessito estripar la baralla
que ja no em tenalla.

Escric en paradigma esteticista
del més pur marxisme surrealista.
Corregint la meva obsessió laïcista
amb certa habilitat d’equilibrista.

La tenacitat m’esbatana a la vella amada,
la extraversió em prohibeix una bella tornada,
la intel·ligència s’enforteix si és calmada:
Parlant de mi amb paraula ben rimada.

Un retrobament en un diumenge d’enramada
em donarà potser una veu més pausada,
fugint de l’embolic, entregant-me a una fada
que a altra hora me la feu més trastornada.

Dedicat al paper on han transcorregut els moment d'inspiració; un "Volant" Moleskine.

Volant

Primeres passes vacil·lants
en un maig prou delirant.
Han omplert les planes restants
versos i rimes en aquest “volant”.

Primer foren emocions descavalcades,
després algunes històries filmades,
probes de sinestèsia encavalcades,
tensió en mètrica i noves opinades.

No sé ben be si és el quart
o potser el tercer,
d’allò que amaga un esguard
no ben bé sincer,
perquè busca un nou baluard
on ser a recer,
per seguir fent el meu art,
que ja en sé.

Tura encarrega un informe de decoració del que després no en fa cas; i Saura en demana un altre més tard per al mateix despatx!!!

Interiorisme

Les cortines combinen segons l’hora del dia;
però vull que m’ho digui el cunyat de ma tia,
ho feu molt bé a casa, també a la conselleria.
A casa pago jo però aquí, la bona ciutadania.

Un bon pla m’han fet per un preu concret;
però ara cal que fem tots plegats el distret
perquè el que em proposen no es gens discret.
Així que no en farem cas i paguem per decret.

Aquesta nova súper conselleria és una passada
però no m’agrada gens així com està decorada:
Massa poc ecològica per un home així de sensible,
demanaré un informe feng shui, més sostenible.

Quin detall tan genial, és fet en paper reciclat.
Ara sí que tinc un despatx ben engalanat,
el meu votant segur que n’estarà encantat:
Li surt car però és bo i ecològic de veritat.

Primer d'una nova serie de poemas sobre les produccions de Kinoshots

Sin Aire

Me ocultaba tras la mascara
y me ahogaba;
invulnerable por mi cáscara;
y me encerraba.
No tolero mis intenciones;
y me negaba.
Se delatan a buen observador
y me ahogo.
Porqué mi ser es la mejor cara
y me abro.
Acepto mis emociones
y me afirmo.

Inspiració buscada mitjantçant treball...quin plaer fer-ho escoltant aquest fragment del rèquiem de Mozart!!! (link)

Lacrimosa

Amapolas rojas en brisa suave,

cielo sembrado de nubes ligeras,

sueño de la razón sin monstruos,

tranquilidad suprema sin lágrimas.

Óbito suave, éxtasis del condenado

al ver que aún existen sus amadas.

Viaje de placer a ver a Hades;

todo queda atrás sin dolor vivo,

cuerpo flotante gracilmente en el vacío.

Ni tan siquiera el agua es necesaria

ya todo es banal, solo tranquilidad.

Els que suposadament persegueixen la pirateria són els primers pirates!!!

Drets d’autor

Superioritat creada pel geni artístic,
grans multinacionals de criteri hol·lístic;
abusen del cantant, del pintor i el poeta;
evidentment ho fan per una bona bestreta.

Poca lírica hi ha en aquest poema,
però vull que s’entengui el lexema
i que la metàfora no sigui problema:
Perquè l’avarícia em fa venir un edema.

Sóc poeta i no artista especulador
i de professió vull ser a la presó;
però no per anar-hi a fer pressió
a aquells que em llegeixin per emoció;
m’agradaria trobar-hi els pirates
que busquen no viure com rates,
diuen que sent lliure l’art els mates
enlloc de treballar fent coses maques.

Una olor em va fer recordar una persona, era la seva olor...som molt poc conscients de les olors, no trobeu?

Olor

Hoy sé que estoy loco!
Porqué he vuelto a sentir tu olor,
y estas lejos aunque tu belleza
esté muy cerca en el tren;
en el rostro de una joven,
aún más joven que tú querer.

Volver atrás no se puede,
en una cama de esos nardos
como nos asegura la canción:
Después serán rosas rojas
que ya no son nada, sin cama,
no son nada, más que su olor.

Recuperant el discurs i la rima dels dies més freds en que més necessites caliu.

Tinc fred! M’escalfes?

Espurnes de neu gèlida calenta.
Viatge al sud en la pura incertesa;
papers molls en la bossa vermella
per justificar la cara a la inclemència.

La teva rima em porta la indecència
com un fado ple de blues de carretera:
Que em porta a fer-te de tetera
al llit amb sexualitat clara i sincera.


Res portat ni baixat de l’estratosfera,
xocolata calenta feta a l’encimera:
Evidència de que tots podem ser una fera;
només a nosaltres la luxúria ens espera
incandescent en la nit més propera,
arraulits i calents, mentre a fora gela.

Un error sintàctic en un sms em va inspirar per escriure això...

Saber quien soy

No sé porqué lo siento;
pero lo siento.
No sé que es lo que siento;
pero lo siento.
El nuevo rey de la luz quiero ser,
pero lo siento.
porque en lo oscuro hay saber.
pero lo siento.
Ya no hago ningún otro invento;
porqué los siento.
Si no lo exclamo reviento;
porqué los siento.
Y no es dolor nada sangriento,
porqué lo siento.
no son pulgas de perro hambriento.
Porqué lo siento

Aúllo a la luna de mi pasión;
canción de pirata a la yugular,
conato de ellos en el celdar.
Finas promesas de mi virginidad,
gozan ahora fuera del palomar,
lozanas y firmes las dejo asomar.

Si romans atent trobes bona gent i interessant al tren!!!

Traqueteo

Previsible en el tren con destino
En posición de polizonte clandestino
En el vaivén sonoro de sus orígenes
Inicia la dialéctica de jóvenes vírgenes.

Arte verdadero ilumina su mirada
En pantalla, papel o tela dibujada
Mal sus vecinos amen la estucada
Que para ella es una triste balada.

Luz el río que goza de más puerto
Ilumina ahora puertos que están en celo
Del lado del mar que no tiene velo
Y que igualmente no es de hielo
El calor de tu prosa lo derrite
Como lo es donde tú naciste
Pero tu frescor me lo alivia
Como esta mediterránea brisa.

Per a la Xèn, una dona meravellosa que s'ha d'acabar de creure que ho és!!!

Invent

Dona de base sensible i roent;
no vull gaires metàfores,
només demostrar un mal invent
potser al cotxe a les afores;
pels massa cops donats pel fort vent.
Passant junts un grapat d’hores,
sé que si puc cobrir-la estaré content:
al·legories lligades com estores.
Sense ser un indefens bell servent
consolar-te si es que plores;
fins que vegis un cel blau lluent
al camp junts menjant mores.