Viatge a la Toscana...Dia 1 (II)

Parc i Muralla

Dintre del mur, al mig i a sobre
la clau erra en la porta que obre,
hi falta el que més vull perquè me’n sobra:
Pel laberint de pressa per no tacar la roba.

Trobat allò que mancava, tots descansats
anem als murs forts ara ben arbrats;
amb les cames pesades i mig cansats
la voltem assentats, i ferms al manillar.

Acostant-se a la vella glòria medieval:
Giunigi té testimoni bell i natural:
Destaca per bonic i també per alt:
Enmig d’esglésies d’una música colossal.

Em perdo i em separo del grup serpejant,
creu-ho la vella muralla bo i galopant...
Els gerundis s’acaben on hem llogat,
els participis arriben a allò que he trobat.

Piazza de l’Amfiteatro per seure i veure:
Infinitius per forma preterita i imperial,
llars que refresquen i conviden a beure
Chianti Clàssico, per començar tal com cal.

Passeig pacient malgrat la jornada
que ens torna al migdia d’una volada;
prou tips i amb alè que fa basarda,
San Frediano fa el miracle de buidar la panxa.

Viatge a la Toscana...Dia 1, I

Cap a Pisa

Bossa d’il·lusions i molta sort
per fer-la arribar prop de la torre.
Amb quatre rodes si que corre
per arribar aviat al jove aeroport.

Capsa de capses i el fum gelat,
primera hora de primavera vera,
s’ha ben esfumat tot d’un volat,
si no fos que els babaus allarguen l’espera.

Ja ha passat corpus i el seu fum;
prenem toscos amb soroll de patum:
Gal·lileu ens acull amb l’astre de llum;
per un cub de gasoil en cal un de ferum.

La bossa il·lusionada es desembarcada,
el calor l’aire càlid ja es trepitja,
per deu peus amunt es torça l’alçada:
Imatge per via tòpica que tothom desitja;
omplir la bossa intima i menys cara,
però cara hi surt si mal s’omple amb pizza.

Rumb ara, motejant de fred el pont calent,
al cub de gasoil que deu estar roent:
Ens porta al nou destí sense presa, anar fent.

Entrañas

(c)

Los hombres son ciegos, no saben adorarte
con tu violencia de fiera indomable,
domada de ti misma bien pagada,
se derrumba toda una brigada.
Infarto agudo de miocardio
frente al mar bravío nunca
me das hastío.
Entre tus piernas libo
y me llevas al lido:
Podría ponerme a bailar el limbo.
Ese es mi sexo es mi perro,
querer a lametazos de lengua grande
toda mi leche: ciencia que se esparce
en tu ser para así prepararte

en el seno de tus jugos, libarte.

Entrañas

(b)

Fulgurante es el credo
De mis quehaceres mundanos
Sin ángeles ni dioses
Que salven mis manos
De los vicios más guarros.
Estremecimiento mortal sin igual
Tu culo obsceno enerva el sexo
Penetrarte quisiera en primavera.
Hoy hace un año cumplimos un mes
Pero el mundo gira al revés
De tus manos sucias de orgías
Tus dedos de color malvasía
Espectros de celos rabiosos
No me apartan de volver a follarte
Ahora pero sin hablar de arte
Mi pene frisa por penetrarte.