dijous, 22 de juliol del 2010

Quan la recuperació del jo sembla total, i corres el risc que t'embargui l'euforia.

Límits

Nedant en l’abundància emocional,
ara em toca saber-me limitar
per no deixar de saber estimar:
M’he de cuidar de la part racional.

M’explico amb estrelles del firmament,
que tenen sempre el ferro roent
en la forja de líquid ben calent:
On es ferra l’espasa fermament.

No puc perdre ara el lliure albir,
perquè a la llarga estaré més trist
per no saber sentir el meu sentir:
Aprofitant el millor que he vist.

M’explico amb la calma del mar clos,
en una bombeta que mai s’ha fos
i il·lumina sempre el petit tros:
On planto totes les meves llavors.

No s’acaba ara el meu discurs,
em queden per pintar alguns dels murs
per fer de racer dels moments durs:
Molts colors, per completar els meus furs.