De Tegucigualpa mar enllà
la nova plaga no s'aturarà,
malgrat no es tant dolenta
distreu la ment que inventa.
Morts a milers pels carrers
molta gent cau als caixers,
fam i pobresa, els presoners
sense cap mal crim comés
són víctimes dels financers.
Els meus poemes per qui els vulgui llegir, un diari per udolar allò que em passa pel cap i l'actualitat en vers!!!
La dama de la noche ha venido hoy,
más creo que no sabe donde estoy.
Con su aspecto angelical me perturba,
destruyendo mi asonancia; con su fuerza:
lujuriosa y sensual, me masturba.
La dama de la noche ha venido hoy,
más creo que no sabe donde estoy.
Eres mar oscura, triste mendiga y bello fin,
tú eres mujer hermosa vestida de negro.
¡No me tortures!
pues mi libido se esgrime ya como florín.
La dama de la noche ha venido hoy,
más creo que no sabe donde estoy.
Allí estabas, ahí vienes, aquí llegas:
voy a morir,
¿merezco morir?
¡No quiero morir!
Tu cuerpo da el placer y las penitencias funestas.
Mi dama de la noche ya se ha ido,
mas creo que no olvidará mi libido.