Pobles i Ciutats X

Marrakech

Tamurt n Akkuc diuen des dels Atles
els qui fa anys als seus la fundaren;
la Terra de Déu per els Ibn Tachfin,
la Perla del Sud continua vivint.

Porta del camí del continent negre,
capital de l’Islam, bon lloc per vendre,
quan entris al souk ho podràs entendre,
hi deixaràs un mes si ets molt tendre.

Només allà quan hi arribes al vol
trobes una assistència, ja és molt
veient com són i s’usen els carrers,
sense cap codi i sense corre gens.

Ells dos i ella hi estaven d’acord,
agafar un volant era cosa de boig:
Passejant veus més el color roig
que dona a la ciutat un nou malnom.

Els almohades referen al seu gust
la ciutat imperial encara en ús;
van fer la Koutubia que ens va guiar
i la Menara sorprenent a l’arribar.

Visita amb un Sol prou i massa diví,
passejàvem per el Palau de Badí
que havia aixecat algun bon rei Saudí;
es relaxant l’ombra de tomba Sadí.

Els més que bells jardins de Majorelle
que foren cosa d’artista francès
animaren les primeres hores d’estrés,
en sortiren bons records per tots tres.

Camins creuats a la Jamaa el Fna
desprès de veure el Palau Bahia;
un marco polo t’arregla tot un dia
si acabes a l’ombrívola piscina.

Tornar a casa satisfet i cansat,
amb retard ens hem enlairat,
dues volades més abans d’arribar
amb vistes de terrasses per recordar.