Vencia III: Primera tarda..

Ai Botieri

Tarda breu però fa sol i fred,
a l’estanc una càmera d’un sol tret,
pocs números bé em valen el retret:
Una gran església ja farà el fet.

Donatello va veure clar esculpir Sant Joan
però per revetlla el fresc de Tiziano a l’altar.
Un cafè amb l’heroïna sueca allà al bar
que la seva dolçor em deixa prou ben relaxat.

Migdiada tardana a la vista de belles dones,
em llevo i em tapo les meves cames
mentre elles es posen els seus pijames.
Miro si fora bec i guanyo a estones.

Venecia II: De Ferrovia Santa Lucia a Ai Botieri

Vaporetto

Bus de transport del blau de llacuna,
pujo al primer que veig tot d’una.
Arribo molt aviat al destí de Mestre:
barri de Venècia però més terrestre.

Baixo a l’estació de la Ferrovia
que amb el tren, clar que farem via,
per molt poquet, aviat encarrilem
pont i aigua sense cap mena d’estrès.

El bus d’aigua ara ens toca,
fem un tomb de més per anar al revés:
Pel preu d’una passejada en fem dues,
o pel preu de dues una de més llarga.

Camina molt més ràpid que es fa tard;
total a la pensió hi domina el llard.
En realitat es ben neta com una patena,
Bizantina, però tant vella com la mateixa.

Venecia I: Vol d'anada

VY 6406

Nou edifici colossal, llums i aigües
a l’entrada de l’estat; les cames llargues.
Cafès i pati glacial abans no t’enlaires
és l’últim de la terra que tu flaires.

Aire! Volant sense veure per on ho fas,
només saps que no és un vol ras;
per voler veure que hi ha a baix
desafies les normes del vell capital:
A desgrat una serventa es prepara pel combat,
armada i amb la defensa preparada, fa el que cal;
jo perseverant no sóc desafiant, només vull el mar
que és nostre, blau i ple d’animals i gents navegants.

Ja som a la morada del vell explorador:
Més senzill li hagués estat l’avió,
menys riqueses hagués portat de retorn
i menys de les importants, que són al cor.

L'iPod, quin gran invent...tot el que et permeti recuperar cançons que et canvien l'estat d'ànim...

Velles cançons

Estrofes mal construïdes de reforç
s’encavalquen per omplir-me el tors;
les udolo com un llop sense esforç,
les sento diferent però igual pel teu record.

Poeta cantautor roquer del nostre nord,
una melodia ballada en nit de goig:
Ni tot el meu optimisme evità la mort,
ni el meu pessimisme amaga la sort

Poeta cantautor roquer d’un altre nord,
em fa saber que res no ha mort;
que el saber em continua portant el goig
no exigir però si demanar em portarà sort.

La serenitat que dona acumular informació sobre el món...

Tardes cultes

Seient a la llum de la pantalla
el meu cap ja no balla.
No necessito estripar la baralla
que ja no em tenalla.

Escric en paradigma esteticista
del més pur marxisme surrealista.
Corregint la meva obsessió laïcista
amb certa habilitat d’equilibrista.

La tenacitat m’esbatana a la vella amada,
la extraversió em prohibeix una bella tornada,
la intel·ligència s’enforteix si és calmada:
Parlant de mi amb paraula ben rimada.

Un retrobament en un diumenge d’enramada
em donarà potser una veu més pausada,
fugint de l’embolic, entregant-me a una fada
que a altra hora me la feu més trastornada.

Dedicat al paper on han transcorregut els moment d'inspiració; un "Volant" Moleskine.

Volant

Primeres passes vacil·lants
en un maig prou delirant.
Han omplert les planes restants
versos i rimes en aquest “volant”.

Primer foren emocions descavalcades,
després algunes històries filmades,
probes de sinestèsia encavalcades,
tensió en mètrica i noves opinades.

No sé ben be si és el quart
o potser el tercer,
d’allò que amaga un esguard
no ben bé sincer,
perquè busca un nou baluard
on ser a recer,
per seguir fent el meu art,
que ja en sé.

Tura encarrega un informe de decoració del que després no en fa cas; i Saura en demana un altre més tard per al mateix despatx!!!

Interiorisme

Les cortines combinen segons l’hora del dia;
però vull que m’ho digui el cunyat de ma tia,
ho feu molt bé a casa, també a la conselleria.
A casa pago jo però aquí, la bona ciutadania.

Un bon pla m’han fet per un preu concret;
però ara cal que fem tots plegats el distret
perquè el que em proposen no es gens discret.
Així que no en farem cas i paguem per decret.

Aquesta nova súper conselleria és una passada
però no m’agrada gens així com està decorada:
Massa poc ecològica per un home així de sensible,
demanaré un informe feng shui, més sostenible.

Quin detall tan genial, és fet en paper reciclat.
Ara sí que tinc un despatx ben engalanat,
el meu votant segur que n’estarà encantat:
Li surt car però és bo i ecològic de veritat.

Primer d'una nova serie de poemas sobre les produccions de Kinoshots

Sin Aire

Me ocultaba tras la mascara
y me ahogaba;
invulnerable por mi cáscara;
y me encerraba.
No tolero mis intenciones;
y me negaba.
Se delatan a buen observador
y me ahogo.
Porqué mi ser es la mejor cara
y me abro.
Acepto mis emociones
y me afirmo.

Inspiració buscada mitjantçant treball...quin plaer fer-ho escoltant aquest fragment del rèquiem de Mozart!!! (link)

Lacrimosa

Amapolas rojas en brisa suave,

cielo sembrado de nubes ligeras,

sueño de la razón sin monstruos,

tranquilidad suprema sin lágrimas.

Óbito suave, éxtasis del condenado

al ver que aún existen sus amadas.

Viaje de placer a ver a Hades;

todo queda atrás sin dolor vivo,

cuerpo flotante gracilmente en el vacío.

Ni tan siquiera el agua es necesaria

ya todo es banal, solo tranquilidad.

Els que suposadament persegueixen la pirateria són els primers pirates!!!

Drets d’autor

Superioritat creada pel geni artístic,
grans multinacionals de criteri hol·lístic;
abusen del cantant, del pintor i el poeta;
evidentment ho fan per una bona bestreta.

Poca lírica hi ha en aquest poema,
però vull que s’entengui el lexema
i que la metàfora no sigui problema:
Perquè l’avarícia em fa venir un edema.

Sóc poeta i no artista especulador
i de professió vull ser a la presó;
però no per anar-hi a fer pressió
a aquells que em llegeixin per emoció;
m’agradaria trobar-hi els pirates
que busquen no viure com rates,
diuen que sent lliure l’art els mates
enlloc de treballar fent coses maques.

Una olor em va fer recordar una persona, era la seva olor...som molt poc conscients de les olors, no trobeu?

Olor

Hoy sé que estoy loco!
Porqué he vuelto a sentir tu olor,
y estas lejos aunque tu belleza
esté muy cerca en el tren;
en el rostro de una joven,
aún más joven que tú querer.

Volver atrás no se puede,
en una cama de esos nardos
como nos asegura la canción:
Después serán rosas rojas
que ya no son nada, sin cama,
no son nada, más que su olor.