Venecia VII: El poc reconegut ghetto venecià

Hebraic

Preciós i ric amb entrada de postguerra:
La plaça i la sinagoga del qui no erra
i viu en palaus i palauets de la terra;
o més aviat de l’aigua que hi entra
com si fos el jardí el seu ventre,
s’empassen les barques des de sempre.

Més tard passada la vella pescheria,
m’arribo a l’església dell’orto;
el dia es gris però duc la guia,
entrepans i aigua ja en porto
així que la pluja no m’espatllarà el dia.
Són més blanques les estàtues de Santa Maria.

Ribetejant passo per casa d’un Venècia,
no hi és perquè ja és enterrat,
un dels grans genis que la ciutat donà:
Tinoretto el mestre d’art.

De la gran església de dos santi,
Giovani e Paolo són els que hi són.
el fresc zenital pot ser que t’encanti,
e els reis de Tiziano, els millors del món.