Conclusió del meu últim cicle anímic, centrat en la lectura de Siddharta i el viatge a Venècia

Basses

Ara estic despert i serè
ja no m’inquieta no saber;
el que sóc no és el que seré,
no planificar el present sencer
és saber tot el que estàs fent:
En aquesta austeritat hi ha plaer.

Parlar amb una jove lluent garsa
et convida a guardar l’anell,
però no és excusa quan ets bell
i camines, pausat cervatell.
En l’altar no hi ha alabança
pel visitant que és més novell
ni tampoc pel noble més vell:
Pirata, que ja no té castell.