Hillary Clinton i la política exterior a Àfrica. (www.avui.cat)

Blanca i rossa com ella sola
marxa a Goma i no admet broma
s'entrevista amb un kaiser africà
que és tant bèstia que fa cagar.

Casi llicenciat un comet la tonteria
hi ha qui creu que amb puteria,
impulsat per fets d'un altre dia
de la secretaria desperta l'ira.

Diuen d'ella i un seu company
pagaven maletes per fer dany,
diu que ho arreglarà en un any,
acabar el mal es mereix l'afany.
No com missioners salvadors
ni com ianquis colonitzadors,
que ells es facin els favors
de no crear més plors
de difuminar totes les pors.

L'hora del café a Barcelona (cliqueu per sentir la cançó)

La vita é bella

Centenars de pedres centenàries
I un riu de vides extraordinàries,
un Golden Virgínia al museu Marés,
res d’això no es paga amb calés.

Emoció que s’escapa presa del moment,
Un Ferrari de joguina i un pare somrient,
Un cafè incomparable i un fill admirat
Una bella melodia ben a prop l’ha tornat.

Els cabells enlaire lluny de la muntanya
Ben a prop del mar, podria tornar a udolar.
Just baixava la tartera i un codolar
Llavors no va caure ara tampoc caurà;
arregla la producció patatera
i ho fa a mitja borratxera,
poc després la vida es bella
fumant assentat en una pedra vella.

Un poema més dedicat a l'Ana (siguis on siguis)

La musa

Dues vocals idèntiques,

una sola consonant,

curt, sonor, però intens;

perquè llargues són les hores

i els versos

i les estrofes

i també els poemes,

que ella ignorant’ho però sabent’ho

ha inspirat i creat

dins de mi i de la meva ploma.

I espero no oblidar-la,

La portaré sempre a la tinta

O correrà pel paper,

Viurà sempre als meus poemes,

Exultants d’alegria o tristos i lents.

York a l’Anglaterra de Shakespeare,

O la grisa Nova York de Lorca,

Úniques en inspiració

A tu t’envejaran,

No pas per la grandesa del poeta ,

Admiraran la bellesa de la musa,

Brillant amb llum pròpia i natural,

Lluent pels seus ulls foscos i el seu somriure blanc.