D'allò més salvatjament intim que tots tenim i malgrat tot ens continua sacsejant quan se'ns diu a la cara.

Entrañas

a)

Válvula aortica parcialmente

desfibrilada y obturada por

los senos del tiempo que he

eestado sin ti sín el sexo

de los ángeles y los dioses

desfibrilados y obturados

por el placer más carnal

de nuestro amanecer confundido

con el anochecer de los viernes.

Quan la recuperació del jo sembla total, i corres el risc que t'embargui l'euforia.

Límits

Nedant en l’abundància emocional,
ara em toca saber-me limitar
per no deixar de saber estimar:
M’he de cuidar de la part racional.

M’explico amb estrelles del firmament,
que tenen sempre el ferro roent
en la forja de líquid ben calent:
On es ferra l’espasa fermament.

No puc perdre ara el lliure albir,
perquè a la llarga estaré més trist
per no saber sentir el meu sentir:
Aprofitant el millor que he vist.

M’explico amb la calma del mar clos,
en una bombeta que mai s’ha fos
i il·lumina sempre el petit tros:
On planto totes les meves llavors.

No s’acaba ara el meu discurs,
em queden per pintar alguns dels murs
per fer de racer dels moments durs:
Molts colors, per completar els meus furs.

Descripció poetica de la vivència en viu d'una autopsia forense

Autopsia

Quiero ser claro esta vez y ahora:

No caer en el hemisferio de Lorca

ni la aorta de Miguel Hernández;

ni el corazón de Ángel Martínez

ni siquiera el lóbulo de Margarit.

Más no sé como tramar el ardid

viendo fundirse un ser de una vez,

doblada hacia delante cae la tez.

El morir de pie o bien en la horca,

nos altera el reloj y también la hora.

Así que mis huesos son de poeta,

y mi hígado no es el de asceta.

Cuando escribo en mi nueva libreta,

no hay que pensar más en la treta:

Ser, crecer y hacer; es la receta