Curt i intens és el retorn;
el retorn infinit i etern
proclamat i temut pels reis,
pels emperadors antics;
conclusió final de vides,
però d’aquelles vides rares,
sacsejades i malaltisses,
vides de profetes,
vides de filòsofs,
vides de poetes...
Que retornen eternament:
Al plor de la tinta
al ball de les síl·labes...
a l’aboragine de les frases,
a les paraules inspirades
que fereixen a l’hora
ànima , ment i quadern.
Feta al mig d’un trencall
amb el pont savi per vell;
besades només d’encenall
escampades per un ventall,
Foses per un riu vermell,
a la Vila s’escalfa la pell.
Com si fos l’Àfrica del nord
hi ha gent de tots colors
sortint i entrant de les estacions.
Persones, trens i cotxes, tenen destí
A la gran ciutat o a la casa de vins
si és així la indústria no hi té fi.
L’hivern ha arribat
Amb la teva calidesa al costat.
Hi ets amb els ulls clavats,
en un punt fix i estàtic,
amb la ment navegant
pel bulevard del teva mirada.
Bé picant o bucejant, en tots sentits,
bé en els dobles de les paraules; ara
en les profunditats de la ment.
Amb un ros als dits...
Fumejant, rient, jugant...
Hi has anat venint
i t’hi has acostat
al meu cor
ja hi ets
ara i sempre
et recordaré.
