Viatge a la Toscana...Dia 3, (II); Giardini di Boboli i tarda llarga per calurosa (Florència)

Oltrano

Ras i curt i ràpid va ser:
Migdiada i passeig després;
inmortalitat sense paper,
un pendrive ja farà el fet.

Hores lentes amunt i avall;
flors i arbres guanyen al badall;
a cal cargol hi ha temps estranys;
després, escuma, i una màquina de fa anys.

Un bon morter per sopar,
es canvia pel tradicional.
Com records son els clauers
al barri amb menys esquer.

Apareix un banc de pesca
que parla un bon castellà:
Tenim birra i bon xerrar,
però no pas les facultats.

Hi ha persones que a primer cop d'ull et sembla que portaves temps esperant-les, o no...

La princesa perfecta?

Rossa amb els ulls blaus,
com del sud de Califòrnia:
Els ulls del mar nostre
que envaeix la seva vila;
on es va fer gran:
El seu neguit i la seva vida.
L’he trobat feta i segura,
com una estrella de cine.

Cine fosc i clares intencions
per la noia del sud
del meu país pretensiós.
Però sense perdre el cul,
que no l’estovi ni el punxi;
sense que sigui un insult;
car que això l’estimuli.
darrera la passió de primer curs.

A vegades ens cal summergirnos ens els abismes més profunds per retrobar la llum

Sueño de verano

Los golfos de mis perros o mis padres
no quieren ni verme porqué son ciegos,
y se sumergen en de ciénagas de lodo negro
de donde yo debo salvarlos, pero no,
se quien puede salvarme a mi.

De mis roces violentos e incestuosos:
Que son la tormenta oculta de mi vida.
Gritar, debo gritar si puedo llorar alto
antes de despotricar en el barro, del
que podría cubrirlo todo para luego;
limpiarlo con amor.

Porqué de eso me sobra , porqué me salva:
Como la rana a un renacuajo, que quiere
crecer, con ancas para saltar lejos:

A otra charca, más limpia y sin olor.

Una amiga molt més que una amiga,un cabell que més que un cabell és un color

Pelirroja

Mi extraña pelirroja extrañada y natural:
Su forma de hablar no te deja nunca igual,
la rima puede ser fácil y no estar nada mal;
dar con lo que se siente, complicado y genial.

No se si usar palabras bellas para agradar,
cuando siento que agrado eso no me vale;
sin presión ni siquiera al lindo cabalgar
me permite no saber todo lo que ella sabe.

Los labios me levantan un ánimo dormido
que calientan rápido el ya caluroso nido.
Besos de pasión y sexo al amante fornido
no pudiendo contener la lengua lejos del limbo.

Ojos naturalmente artificiales por aspecto
miran divertidos los ajenos laberintos,
dejan sin sentidos si miran distintos,
al aliento invisible, complaciente espectro.

Torso bañado como en sus toboganes
coronados esperando que te los ganes;
desde arriba y abajo como en desvanes
que ocultan maravillas en sus ademanes.

Todo es pues así rojo como su pelo,
el puro frenesí, el olor de mi desvelo
al que no me rebelo, ni un poco ni casi
habrá ningún duelo, por ese gran éxtasi.

Viatge a la Toscana...Dia 3, (I); Galleria degli Uffizi (Florència)

Arte

Passadís fosc a l’ombra del Sol toscà:
No esperem per esperar si no per tornar;
van però no venen per al final fer tard...
...ja ens serveixen la guitza abans de dinar.

Passadís fosc a raser del Sol toscà:
No caminem per avançar si no per l’art;
mestres, genis, anònims i també cracs
una passejada pel palau quasi be imperial.

Moltes voltes per allò observat, anel·lat...
...el cos d’una jove deessa d’allò sexual.
No n’hi ha prou és millor si és primaveral,
i encara més trobem quelcom atemporal
d’aprenents de bruixot sense por al mal:

Passadís fosc amagat del Sol toscà.

Viatge a la Toscana...Dia 2, (III); Florència de nit

Fish Pub

A la ciutat de la bellesa hi cap la oriental,
ella italiana, com la vianda d’un àpat com cal
i com la cervesa de l’irlandès amb oferta de mercat.
Des de la terrassa es veu i es beu quelcom d’angelical,
a la vista, que no a l’oïda i tampoc al meu cap.

Del bassal més gran arriba un servei especial
per la parla amiga i el bon tracte comercial:
De Corrientes a Firenze, un viatge prou colossal,
però a l’estomac del peix es veu prou clar,
la música no es la pròpia per l’ordre d’aquest bar.

Conjugar el verb riure mentre bevem un pèl més car,
conjugació no errada malgrat la vocal ha de rimar.
I rimarà perquè la nit fou estelada lluny del mar
i la nostra estrella pel gust del millor cereal;
amb el que potser haguéssim tastat bon pa.