Venècia XI: De Venecia al Marco Polo i de Tessera al Prat

VY6403

Comprar peix a la parada del costat
perquè a la parada l’han de netejar:
L’espera m’arriba a fastiguejar;
no així a les hores a la terminal,
omplint-me d’aigua fresca i ben natural,
dessala patatinas que em tenen empatatat.

De sobte el color molt especial
seient al costat amb aire virginal,
dissort del destí que no és igual,
i forçar sempre em sembla criminal.

Abans de pujar ben enlaire
en una saleta sento la flaira
de nicotina, de cafè no gaire;
seients de cuir de millor escaire.

Després de veure noves que es fan velles
pugem tots plegats, no tots sants,
que per les bosses grans tenen les mans:
Passeig tranquil per la bota i l’aigua,
més sotragat en la muntanya nua;
sense molestar; al arribar no hi ha estrelles.