París
Je ne sais pas si je sais
d’écrire alors la belle cité
Avec un bon français
Mais c’est facile dire:
Je t’aime Paris.
De Montmatre a la Defense,
no hi ha res que s’assembli a res,
sobre explotada la Tour Eiffel:
a la desena lamina del test
no és art però la hi veiem
A la plaça del Louvre hi vaig ser
però de dins és massa extens
per prendre l’art tot sencer.
Com fills d’Atenea volen ser;
i això és el pitjor que té,
estava adormit si et sóc sincer.
Ja despert a la Notre Damme,
contemplant els records d’Hugo
i l’escolpit meravellós falcó;
amb caricatures just al davant;
són millor les del mont estant,
asseguts en algún vell racó
com Picasso, Lautrec o Van Gohg.
