dilluns, 24 d’agost del 2009

Pobles i ciutats VI

Berga

Patum al carrer major, festa nacional,
les masses amb il·lusió, deliri local.
Castell denostat de passat militar
i el santuari d'on surt la meva sang;
sang de textils tan vells com colonials,
de ferides de turistes endiumenjats.

Els fidels saltadors de plens
son molts cops el turments.
Fraternitat amb vila d'Euskadi
per baix del passeig de la pau,
pau que a l'estiu ve de nit
i qualsevol dia que els plau.

A part pugen aquestes muntanyes
que per poc valen si parlen traques
i no hi arriben les grans banques.

Per el meu petit Otsoa! en pau descansi...

Otsoa

Càlida era la seva presència

i tendres les seves llepades

quan ploraves per l’estimada.

Estimaves aquella felicitat,

t’atabalava aquell esverament

quan sorties a voltar al seu costat.

Voltava amunt i avall

i tornava al teu costat

quan corria lliure al parc.

No corria, més aviat saltava

com una cabreta negra,

sense cap mena de banya

si no amb simpàtiques orelles.

Orelles petites i ulls brillants.

Ulls petits i potes llargues.

Potes primes i tronc ferm.

Aquest era el meu Otsoa,

sempre serà el meu Otsoa:

petit, alegre i esverat.

No només no arriaba a qui més ho necessita, a més treballa més qui ja treballa (www.avui.cat)

420 €

Pels que encara mengen si n'hi ha
pel que pateixen s'ha acabat ja,
incoherent i sobretot també injusta
més val que anem tocant fusta,
no pas la justa que és encert
i on tothom i té un paper,
no com ara plusvalúa
penca qui no cal,
no escolten
des de dalt,
així ho fan,
molt de mal.
Cal?

Un més inspirat en la meva amiga Teresy, velles històries vells sentiments


Teresy



Que bonica és Barcelona.

Que avorrida sense tu,

tot el mes a consergeria

veient passar temes i dies.

De quin color son les bambes?

Ahir tenia tanta son...

Sempre que podem parlar en tinc!!!

un mail més per estimar-te,

un menys perquè m’estimis;

una anhelada connexió desperta

i cupido haurà disparat

si és que no ho ha fet en realitat!?

Dir això potser una bogeria

però ser psicòleg també ho és:

caminar amb tu els meus dies,

un afany, un somni, un plaer;

que caminis amb mi els teus dies,

un privilegi, una calma, un plaer.