Que bonica és Barcelona.
Que avorrida sense tu,
tot el mes a consergeria
veient passar temes i dies.
De quin color son les bambes?
Ahir tenia tanta son...
Sempre que podem parlar en tinc!!!
un mail més per estimar-te,
un menys perquè m’estimis;
una anhelada connexió desperta
i cupido haurà disparat
si és que no ho ha fet en realitat!?
Dir això potser una bogeria
però ser psicòleg també ho és:
caminar amb tu els meus dies,
un afany, un somni, un plaer;
que caminis amb mi els teus dies,
un privilegi, una calma, un plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada