Fí de la temporada d'estiu

Ara que perdo momentanèament la poesía i també el vers, per explicar que a partir de dilluns que ve només publicaré una entrada diària.
En el primer moment aquest blog va nèixer per espantar cabòries, produïdes per objectius no completats (estudis i feina) i per emocions descavalgades per l'ansietat de patir un munt de canvis en el que estava projectat.
Puc donar fe que escriure cada dia i publicar allò que ja estava escrit feia poc o molt de temps, m'ha ajudat a tornar a la calma, a respectar-me, i a veure-ho tot de nou amb optimisme; master, carrera, feina i plaers. Fer-ho cada dia amb il·lusió i amb la força necessària per fer-ho bé.
Dilluns començo a traçar el camí que me marcat per aquest any, per tant tindré encara més coses per fer, i les he de fer, les vull fer...tantmateix continuaré escrivint i publicant un poema diàri per no abandonar allò que tan m'agrada fer.

Així doncs, si algú em llegeix detingudament queda avisat que hi haurà menys poemes a la xarxa però més vida optimitzada, més fonts d'inspiració perquè allò que he fet no caigui en via morta

Au doncs, una abraçada i fins dilluns!!!

Arropiero V

Rio Tajuña

En les aigües de Maranchón
que van al Jarama, té gana,
veu un poeta que passa
que li diu que vengui chinchón.

Mala pensada d'artista
per sortir a la revista,
l'animal se li enfada:
l'ofega d'una volada.

Una nit més amb ella...

Platja de Castelldefels

Al bar roig imperialista,

quina descoberta tia!!!

Una passejada de velles anècdotes

fins voramar amb restes de pastera

hi poses morro i no ets embustera.

Un nou aprenentatge amb canells ferms,

i tant que ho són, fins i tot erms.

La teva gràcia angelical i incomoda

de no trobar la música celestial.

L’aire es refredava i ens volíem escalfar

Una juguesca estúpida ens va llençar

Al cotxe a corre, hem de corre

Abans que el dia sigui clar.

Quina ximpleria absoluta;

hi ha milers de dies en que no cal forçar.