De llops I

Llops

Un psiquisme poc animal,
és una fera ben real.
D’ibèric i d’aurora boreal,
el més preciós, el vell rival;
de caça aliat si cal,
nosaltres li hem fet molt mal.

Fort i llest, de cap gros,
la presa aviat s’ha fos,
si cal també caça un gos
que és parent rancorós.
No és pas tant gran com un ós,
és encara més perillós.

Una gran pianista de casa per al món

De Larrocha

Amb els Dits curts per llargues tardes
entre les tecles blanques i no les cartes
de casinet de ciutat adoquinada,
a la tendra edat ja era ovacionada.

Bella adolescent volta pel món,
deixeble i amiga dels de més renom;
els de casa seva els porta a tothom:
Albeniz, De Falla i Granados, ells són .

Senyora del piano l’aclama Nova York,
de la música a Espanya el gran guardó;
millor distinció rep molt abans de la mort:
de la ciutat i el país la medalla d’or.

Els aplaudiments del Carnegie i el Palau,
Doctora d’honor des de Lleida li escau
per les venes de bella Dansa Oriental;
li portarien la pau al darrer hospital.