Giotto
Tarda oberta tomba pel sol,
alt campanar que he de pujar,
cames esquerpes i fum al meu pulmó,
plaer pels sentits que no val regatejar.
Cúpula pionera que no s’ha vist mai
i no m’hi vaig cansar mai d’udolar:
Brunelleschi el mestre sense cap vacil·lar,
a la dreta pont bell i Vechio,
la Signoria sembla petita pel Giotto:
Quan hi baixo gairebé em broto,
busco metàfores però no me’n surto
els versos corren eufòrics quan recordo.
S’omple el pit i gairebé em desbordo:
Tarda oberta tomba pel sol,
alt campanar que he de pujar,
cames esquerpes i fum al meu pulmó,
plaer pels sentits que no val regatejar.
Cúpula pionera que no s’ha vist mai
i no m’hi vaig cansar mai d’udolar:
Brunelleschi el mestre sense cap vacil·lar,
a la dreta pont bell i Vechio,
la Signoria sembla petita pel Giotto:
Quan hi baixo gairebé em broto,
busco metàfores però no me’n surto
els versos corren eufòrics quan recordo.
S’omple el pit i gairebé em desbordo:
Imatge que recordaré quan em senti sonso.
