Des d’on sóc la veig Dormint, tranquil·la, sense amoïnar-se. No sé si sap que la miro... ...m’agrada!!! Ara ha girat el cap; ha vist que escric... Abans m’ha semblat llegir-li un somriure; Però s’ha girat i ja no la veig. Si tant sols pogués acariciar-li els cabells... ...ja seria massa... ...si posés el cap a la meva falda... No li demano res més; Ni tant sols que em deixi, disfrutar i gaudir del seu cos. Tanmateix si ella volgués li faria descobrir... ...tot allò que hi ha de bell, en els sexes... en el seu ...en el meu.
¿Podria estar amb ella i no amb ningú més? ¿Podria estar amb mi per després no haver de patir?
No ho sé ni m’importa Sé que les seves boniques corbes M’emborratxarien d’alegria M’esborronarien de plaer Si és això el que vull realment!