Una de les primeres reflexions fetes a Tarragona

Que vull?

Des d’on sóc la veig
Dormint, tranquil·la, sense amoïnar-se.
No sé si sap que la miro...
...m’agrada!!!
Ara ha girat el cap;
ha vist que escric...
Abans m’ha semblat llegir-li un somriure;
Però s’ha girat i ja no la veig.
Si tant sols pogués acariciar-li els cabells...
...ja seria massa...
...si posés el cap a la meva falda...
No li demano res més;
Ni tant sols que em deixi,
disfrutar i gaudir del seu cos.
Tanmateix si ella volgués
li faria descobrir...
...tot allò que hi ha de bell,
en els sexes...
en el seu
...en el meu.

¿Podria estar amb ella
i no amb ningú més?
¿Podria estar amb mi
per després no haver de patir?

No ho sé ni m’importa
Sé que les seves boniques corbes
M’emborratxarien d’alegria
M’esborronarien de plaer
Si és això el que vull realment!