dilluns, 17 d’agost del 2009

Per alguns la crisi s'ha acabat...no se'ls havia de donar els calers a ells!!! (www.lavanguardia.es)

Sonet a Maquiavel

Tot gira de vell nou sense fer-hi enrenou
tot torna a la calma, han fet baixar l'aigua
com en un antic creuer rics i senyores primer;
aquests bots valen diners, pagar-los els dona drets.

El prudent ara s'exclou i també es mulla quan plou,
udols de la muntanya no els escolta l'Obama,
reforçar llops financers, fer-los gossos sense més,
el que era dels demés s'ho cruspeixen com si res.

Es repinten de vermell i prometen canvi bell,
mostrant la cara bella als qui tenen mamella,
perquè vingui el nou temps en que els bons són els dolents.

Coneixement fa de sella agafat amb anella
la ciència seriosa els fa més aviat nosa
i si s'ha d'amputar ens deixaran una crossa.



Pobles i ciutats II

Barcelona



Un trocet de Barcelona

un tros del meu edèn

camina l’agost reposat

ple d’estrangers cremats;

ja arribarà el setembre

amb els nadius embalats.

L’estrès i la calma,

d’ací i d’allí;

una ciutat del mediterrani

oberta al mar tocant al cel

de la Barceloneta a Montjuïc.

Germana de València i Tolosa,

cosina de Tunis i Istanbul:

acull i recull

reserva i preserva;

de terra endins també n’agafa,

colors de tots els móns

serpentegen per Les Rambles

des de plaça Catalunya fins a Colom,

pel Passeig i la vella Gràcia,

el Port Vell i el Fòrum Nou.

Quina borratxera d’olors:

Aigua salada i terra humida,

dos rius i el mar nostre

envolten aquesta ciutat.

Més místic que no pas d'amor...

Cúspide


Constel·lació brillant i mística,

zodiacal, divina, absoluta.

D’una vila bruixa

m’arriba l’encanteri innocent.

Ulls clars i brillants

Mirada incerta i mística

Regent zodiacal de sentiments

És una influencia divina

Que eleva la lletra mediocre i trista

A poesia d’imatge absoluta.

Sorprenent va ser retrobar aquells ulls

sorprenent és el seu somriure

per la quantitat de llum que té

que no és menys que la seva mirada,

connexa i animada pels sentiments,

que li transcorren a flor de pell,

on s’ericen el pèls

sorpresos per la força de l’elixir

que conté el dolç bombó

que és delit de bellesa

que és deliri d’home bo.