Sonet a Maquiavel
Tot gira de vell nou sense fer-hi enrenou
tot torna a la calma, han fet baixar l'aigua
com en un antic creuer rics i senyores primer;
aquests bots valen diners, pagar-los els dona drets.
El prudent ara s'exclou i també es mulla quan plou,
udols de la muntanya no els escolta l'Obama,
reforçar llops financers, fer-los gossos sense més,
el que era dels demés s'ho cruspeixen com si res.
Es repinten de vermell i prometen canvi bell,
mostrant la cara bella als qui tenen mamella,
perquè vingui el nou temps en que els bons són els dolents.
Coneixement fa de sella agafat amb anella
la ciència seriosa els fa més aviat nosa
i si s'ha d'amputar ens deixaran una crossa.
Els meus poemes per qui els vulgui llegir, un diari per udolar allò que em passa pel cap i l'actualitat en vers!!!
dilluns, 17 d’agost del 2009
Per alguns la crisi s'ha acabat...no se'ls havia de donar els calers a ells!!! (www.lavanguardia.es)
Pobles i ciutats II
Barcelona
Un trocet de Barcelona
un tros del meu edèn
camina l’agost reposat
ple d’estrangers cremats;
ja arribarà el setembre
amb els nadius embalats.
L’estrès i la calma,
d’ací i d’allí;
una ciutat del mediterrani
oberta al mar tocant al cel
de la Barceloneta a Montjuïc.
Germana de València i Tolosa,
cosina de Tunis i Istanbul:
acull i recull
reserva i preserva;
de terra endins també n’agafa,
colors de tots els móns
serpentegen per Les Rambles
des de plaça Catalunya fins a Colom,
pel Passeig i la vella Gràcia,
el Port Vell i el Fòrum Nou.
Quina borratxera d’olors:
Aigua salada i terra humida,
dos rius i el mar nostre
envolten aquesta ciutat.
Més místic que no pas d'amor...
Cúspide
Constel·lació brillant i mística,
zodiacal, divina, absoluta.
D’una vila bruixa
m’arriba l’encanteri innocent.
Ulls clars i brillants
Mirada incerta i mística
Regent zodiacal de sentiments
És una influencia divina
Que eleva la lletra mediocre i trista
A poesia d’imatge absoluta.
Sorprenent va ser retrobar aquells ulls
sorprenent és el seu somriure
per la quantitat de llum que té
que no és menys que la seva mirada,
connexa i animada pels sentiments,
que li transcorren a flor de pell,
on s’ericen el pèls
sorpresos per la força de l’elixir
que conté el dolç bombó
que és delit de bellesa
que és deliri d’home bo.