Viatge a la Toscana...Dia 5, (IV): Una festa particular per no dir peculiar.

Entrant a Siena

El que prometia ser una festa brutal
resulta que és com les d’abans:
Famílies senceres amb aire rural
vigilen les noies i dels nois les mans.

Llengua tosca per animar la bitlla;
però els locals no donen cap treva,
són indígenes protegint la reserva:
Ens desinflen i la inflor no minva.

Marxem amb la cua entre cames,
ens allunyem d’aquesta revetlla:
Vella i rància però on bé mames
i això a un, sempre el desvetlla.

Viatge a la Toscana...Dia 5, (III): Primeres hores a una de les ciutats més bòniques del món: SIENA

Entrada a Siena

A poc a poc amb aire de son
espero el retorn i em quedo sol.
No per res si no pel que sóc:
Un home cansat i de dits grocs.

Arcades en calma amaguen el Sol
de les llambordes que són de dol,
pels temps de donzelles amb dot;
l’alegria és a Il Campo, el seu do!

Ciutat feta fa més d’un segle i de dos,
movíem d’esperit i formació igual que vos;
però els tambors senyalen que no ha fet vot,
i en societat espera per alçar el vol.

Estrella de Bollywood si vol,
ens serveix i treballa molt;
Ens anuncia una festa de mort

on anirem després de fer un most.

Viatge a la Toscana...Dia 5, (II): De Casabianca a San Gimignano, passant per Monte Olivetto

Del cub al cine èpic

Comptes tancats és mala senyal,
però després de tot no es treu el punyal.

El cup es mou amunt i avall,
fins el Monte Olivetto poc monacal,
que no té massa art del que em cal
i sembla més un vell centre de treball.

Viatge a l’escena de cine medieval,
pel·licules sense cap rival,
almenys per escenaris terrenals,
on es tasta el gelat més celestial;
hi hagué algun combat bestial

entre aquestes torres descomunals.

Viatge a la Toscana...Dia 5, (I): Moments de soledat impagable abans d'un esmorzar molt entrentingut

Encara és d’hora

Encara es d’hora quan em llevo,
però tampoc m’hi rebel·lo.
És l’escenari somniat amb nostàlgia
d’allò que un cop fou abdominalgia.

Llorenç s’havia de dir l’estrella
que em tendresa em meravella,
desplega la seva tèrbola anella
sobre l’olivera i la vit vella.

Quan s’interromp la soledat eterna
s’endevina ràpid la fam de fera,
que es resolt omplint la pròpia esfera,
tranquil·lament, amb cafè i tetera.

L’amplitud que es presagia
queda bastida de totologia,
indefensable, però jo no m’hi esvero,
pels errors comesos no m’esparvero.

De com no reprimir la culpabilitat en la víctima i com treballar-la en l'agressor.

CULPA

(víctima)

Per culpa teva hi ha un monstre a casa.
No és culpa meva el traspassaré per l’espasa!
Sí, és culpa teva! Ho entens ara?
Sí, és culpa meva! El monstre sóc jo ara?
No és culpa teva i pots guardar l’espasa.
Però em protegeix, necessito dur l’arma!
És això la culpa, la venjança de l’arma.

(agressor)

I jo que sóc culpable?
Sí que ho ets, no hi ha dubte raonable!
Ja ho entenc, així que ara ja no sóc culpable.
Sí que ho ets, la culpa és teva!
I que puc fer amb aquesta culpa meva?
Pensa que has fet, dins teu un perquè.
Però em fa por que hi puc fer?
Algú t’ajudarà si ho vols fer bé.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (VII); Un molt bon sopar sota una parra, amb servei sard com els vells nobles catalans!!

Chianti e Zupa

A la fresca de la vinya d’olor refrescant
recordant aquells dies ara tant estranys,
davant de la zupa de patate e pomodoro,
el Chianti Colle Senesi també l’oloro.

Amb la vedella banyada en el clàssic
i ben acompanyada del colle senesi,
el deliri es tant viu que quasi ploro:
Es d’aquells moments que sempre enyoro.

Hi ha algú discret que ens dona un ensurt,
però es revela i fuig de cop el malastruc.
És una vella aliada fora de la pell de toro:
És amiga, aliada, sarda...no m’enamoro.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (VI); Una situació desagradable que va acabar sent còmica...

Sainet Toscà

Fa gràcia i val tant com per cosir un ou
com per acaronar una castanya:
Diríem que amb les mans té manya
però la seva imbecil·litat commou.

Ara ve la que mana, disposa i dirigeix
amb l’escorta que l’escorta si fa feina:
Li diu que no ha entès el que deia.
Se’n van tots tres allà on el camí neix.

Tres persones fortes i capaces!
Per el descans del nostre numeròleg,
s’espera un desplegament propi d’astròleg.
Cotxe i furgoneta tornen sobre les traces.
Impressionats; veiem que porten una clau
que tot just serveix als baixos del palau.
Que puja tot sol el llit el pobre esclau,
l’escorta s’ho mira que prou que li escau.

La senyora no disposa! Fa el llit.
No s’ho esperava mai i se li fa de nit.
L’escorta no l’ajuda i no sembla avorrit,
més aviat pensa que se n’ha sortit.

La no tant jove pubilla se sent una deessa
i en cas de que ho sigui, serà de l’estupidesa.
Feliç el seu escorta sortit d’una devesa;
la seva gran tasca: un anell i una promesa.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (V); Arribada un xic accidentada al complex rural

Casabianca

Bons vestits no són bons pels al camp,
deu ser que ho ignoren i no hi són
o no tenen busques i l’hora és solar.
No hem fet pas tant tard
com per haver pecat!

Una gimcana per trobar les claus,
un joc de pistes ens porta al palau.

Les vistes curtes i extenses verdes,
per sort les coses no semblen com són.
Un rector d’ànimes i un mercader,
hi fan ús de les eines
que són les diverses llengües.

La bellesa de treballar la terra,
una mala cultura no l’esguerra.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (IV); Breu recorregut per La Toscana rural, on viuen els contes de fades!

La Toscana

A la vall de l’Orcia hi ha Sant Quirze,
amb esglésies blanques i amb campanes
subjectes a un mig campanar amb ascensor;
banderes de clans d’antiga tibantor
i un jardí de roses de reines cantades:
Els tancs les defensen d’abans del segle quinze.

Bagno Vignoni és una piscina colosal,
amb aigües pútrides que són termals;
o ho foren en els dies de la família caudal.
Rocs de cops i vistes de cinema gran
i llarg, les bruixes i mags no trigaran;
així que ja és hora, d’anar emigrant.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (III); Una abadia i un paratge de pel·licula

Sant’Attimo

Una lliçó d’art instantani i digital
al costat d’un art ja prou ancestral.
L’arbre dels morts amb cents d’anys;
tot plegat i no ens hi sentim estranys:
S’hi pot dormir com en llit celestial.

Els turons amb olives són averanys,
sempre t’hi envolten els teus companys:
Ja sigui en el bell cant monacal
com en un instant i lloc immortal;

Que és una cripta amb mida de parany

Viatge a la Toscana...Dia 4, (II); Visita a Montalcino

Montalcino

Una de les grans meravelles de la humanitat,
amb una altra que ho és de veritat;
engendrades les dues per la humitat:
Una suau i amb fruita fa sentir radiant;
l’altra forta, i amb esperit prou cremant.

La roda no para i s’ha de menjar,
l’aigua contra la calor és estival,
encara que s’engega l’infinit rondinar,
que s’acaba passejant escales avall

en camins expectants, amb serenitat.

Viatge a la Toscana...Dia 4, (I); De Florència a Montalcino

Diferències

Ciutat engolida pel tràfec modern
casi pot fer oblidar l’art etern.
És massa car i molt poc ferm,
volem marxar ràpid d’aquest infern.

L’autopista va a la casa de la pradera
seu dels vins en són la fal·lera.
Una guia que voldria fer-la meva,

com molts deurien provar amb la fortezza.

Viatge a la Toscana...Dia 3, (II); Giardini di Boboli i tarda llarga per calurosa (Florència)

Oltrano

Ras i curt i ràpid va ser:
Migdiada i passeig després;
inmortalitat sense paper,
un pendrive ja farà el fet.

Hores lentes amunt i avall;
flors i arbres guanyen al badall;
a cal cargol hi ha temps estranys;
després, escuma, i una màquina de fa anys.

Un bon morter per sopar,
es canvia pel tradicional.
Com records son els clauers
al barri amb menys esquer.

Apareix un banc de pesca
que parla un bon castellà:
Tenim birra i bon xerrar,
però no pas les facultats.

Hi ha persones que a primer cop d'ull et sembla que portaves temps esperant-les, o no...

La princesa perfecta?

Rossa amb els ulls blaus,
com del sud de Califòrnia:
Els ulls del mar nostre
que envaeix la seva vila;
on es va fer gran:
El seu neguit i la seva vida.
L’he trobat feta i segura,
com una estrella de cine.

Cine fosc i clares intencions
per la noia del sud
del meu país pretensiós.
Però sense perdre el cul,
que no l’estovi ni el punxi;
sense que sigui un insult;
car que això l’estimuli.
darrera la passió de primer curs.

A vegades ens cal summergirnos ens els abismes més profunds per retrobar la llum

Sueño de verano

Los golfos de mis perros o mis padres
no quieren ni verme porqué son ciegos,
y se sumergen en de ciénagas de lodo negro
de donde yo debo salvarlos, pero no,
se quien puede salvarme a mi.

De mis roces violentos e incestuosos:
Que son la tormenta oculta de mi vida.
Gritar, debo gritar si puedo llorar alto
antes de despotricar en el barro, del
que podría cubrirlo todo para luego;
limpiarlo con amor.

Porqué de eso me sobra , porqué me salva:
Como la rana a un renacuajo, que quiere
crecer, con ancas para saltar lejos:

A otra charca, más limpia y sin olor.

Una amiga molt més que una amiga,un cabell que més que un cabell és un color

Pelirroja

Mi extraña pelirroja extrañada y natural:
Su forma de hablar no te deja nunca igual,
la rima puede ser fácil y no estar nada mal;
dar con lo que se siente, complicado y genial.

No se si usar palabras bellas para agradar,
cuando siento que agrado eso no me vale;
sin presión ni siquiera al lindo cabalgar
me permite no saber todo lo que ella sabe.

Los labios me levantan un ánimo dormido
que calientan rápido el ya caluroso nido.
Besos de pasión y sexo al amante fornido
no pudiendo contener la lengua lejos del limbo.

Ojos naturalmente artificiales por aspecto
miran divertidos los ajenos laberintos,
dejan sin sentidos si miran distintos,
al aliento invisible, complaciente espectro.

Torso bañado como en sus toboganes
coronados esperando que te los ganes;
desde arriba y abajo como en desvanes
que ocultan maravillas en sus ademanes.

Todo es pues así rojo como su pelo,
el puro frenesí, el olor de mi desvelo
al que no me rebelo, ni un poco ni casi
habrá ningún duelo, por ese gran éxtasi.

Viatge a la Toscana...Dia 3, (I); Galleria degli Uffizi (Florència)

Arte

Passadís fosc a l’ombra del Sol toscà:
No esperem per esperar si no per tornar;
van però no venen per al final fer tard...
...ja ens serveixen la guitza abans de dinar.

Passadís fosc a raser del Sol toscà:
No caminem per avançar si no per l’art;
mestres, genis, anònims i també cracs
una passejada pel palau quasi be imperial.

Moltes voltes per allò observat, anel·lat...
...el cos d’una jove deessa d’allò sexual.
No n’hi ha prou és millor si és primaveral,
i encara més trobem quelcom atemporal
d’aprenents de bruixot sense por al mal:

Passadís fosc amagat del Sol toscà.

Viatge a la Toscana...Dia 2, (III); Florència de nit

Fish Pub

A la ciutat de la bellesa hi cap la oriental,
ella italiana, com la vianda d’un àpat com cal
i com la cervesa de l’irlandès amb oferta de mercat.
Des de la terrassa es veu i es beu quelcom d’angelical,
a la vista, que no a l’oïda i tampoc al meu cap.

Del bassal més gran arriba un servei especial
per la parla amiga i el bon tracte comercial:
De Corrientes a Firenze, un viatge prou colossal,
però a l’estomac del peix es veu prou clar,
la música no es la pròpia per l’ordre d’aquest bar.

Conjugar el verb riure mentre bevem un pèl més car,
conjugació no errada malgrat la vocal ha de rimar.
I rimarà perquè la nit fou estelada lluny del mar
i la nostra estrella pel gust del millor cereal;
amb el que potser haguéssim tastat bon pa.