De com no reprimir la culpabilitat en la víctima i com treballar-la en l'agressor.

CULPA

(víctima)

Per culpa teva hi ha un monstre a casa.
No és culpa meva el traspassaré per l’espasa!
Sí, és culpa teva! Ho entens ara?
Sí, és culpa meva! El monstre sóc jo ara?
No és culpa teva i pots guardar l’espasa.
Però em protegeix, necessito dur l’arma!
És això la culpa, la venjança de l’arma.

(agressor)

I jo que sóc culpable?
Sí que ho ets, no hi ha dubte raonable!
Ja ho entenc, així que ara ja no sóc culpable.
Sí que ho ets, la culpa és teva!
I que puc fer amb aquesta culpa meva?
Pensa que has fet, dins teu un perquè.
Però em fa por que hi puc fer?
Algú t’ajudarà si ho vols fer bé.