Qui més té més paga, lògic no? (www.lavanguardia.es)

Justicia

Qui més tingui que pagui més,
ara cal que s'equilibri el pes,
que a ningú li faci venir estrés
que només parlem de diners.

A la casa hi queda gran tasca,
per això cal fer una nova rasa
cadascú amb la seva aixada,
amb cap que no amb paraula.

Qui te dues aixades que la deixi
quina no tingui aixada que planti
qui no pot plantar que ho regui
i si no que posi l'arbre d'obsequi.

Arropiero I

Abans d'assassinar

Legionari sense honors,

ara li alimenten les pors

i s’intoxica el seu cor,

aprèn el seu cop de l’horror.

Deixa lliure els aires marcials

per estafar plaers carnals,

robar a les cases rurals

treu els barrots per els seus mals

imitant crisis comicials.

Nit de bruixes i calidesa sensual

Sant Joan

Nit d’estels i remullada

hores al llit que ens va fer amants

potser que no tornis a la contrada

on vam viure aquell Sant Joan.

Cerveses, tapes, balls i rialles

eres escèptica i et va fer gran.

No estimaves les platges i carrers

no més que una camisa rallada.

Paciència, calor i tolerància al bany,

tenies sorra a les calces emapapades.

Al matí passeig i amor,

a la tarda visió nova entusiasmada;

ets una dona de colors,

enveja d’una rambla endiumenjada.

Una altra nit especial

Aniversari

Llarg dia amb un regal premeditat,

una pila d’anys i un cos jove

no pas tant jove com desitjat

el petó de pantalla i ara realitat.

Amarats d’estimació i aigua

i la cervesa d’un bar del Raval.

La tendresa d’aquella nit,

vull dormir amb tu abraçat

aquella nit i molts dies

d’entre ells molts ja han pasat,

et tinc molt a prop

i tanmateix, et trobo a faltar.

La tranquilitat retrobada...

Tranquilidad

Disponible, dispuesto pero no ansioso

persona llena que es amante meloso

vida propia, también anonima, celoso

de ella y también por ella deleroso.

Amar no es la vida, o si es amarla

es querer la propia y no otra vivirla,

es bueno verla, necesario respetarla

pero la mía no da miedo compartirla.

No hay fuerza humana que mi vida tuerza;

conspirar mi albedrío me da la fuerza

cada mañana cuando la gente almuerza

tengo un plan para que el día no muera.

Musica ochentera i ball alliberat

Jamboree

Mi obstinación fue certeza

la luz de la puerta se abalanzaba

pero era su luz sobre mi,

sobre mi danza envuelta en locura,

la locura de su olor que no de flor,

la flor en movimiento de pasión,

la pasión de su ritmo entregado.

Te vi bailar sin pensar demasiado

Tus emociones de colores

escuchando las luces, sintiendo el ritmo

música trasnochada dicen,

un regalo para mi liberación

que aún tardaré en ver.

Tu libertad te hace arte

tú expresión psicoanalista

no es menor manejo que el de artista.

Tú éxtasis de movimiento

me puso a mi sediento.

No molestes su intima lujuria

y disfruta sus trazos de pintura.

Hi ha mitjans independents...els altres tenen normes!!!

Informació i publicitat

Uns estels d’esport i paper,

matança que saps d’on ve,

et sap greu el que no va bé

el qui ho paga t’ho fa saber.

Quina noticia és important

No és el passa de tant en tant?

Cada dia cada hora ho fan

és allò que els cal que fan gran.

Pobles i ciutats IX

Molins de Rei

Vila de set arcades i mitja;

les d’un pont compartit,

que ells mai han dividit;

El joc mots ho fa divertit.

El riu vermellós és amor

furtiu sortint de la cadena,

a les cases de sons hi ha sort

la bossa ja no torna pas plena.

Tota mutilada la muntanya

camí de la torre s’afanya,

a fora hi ha un castell vell

que mira el ball del camell.

Una de les nits més agradables de la meva vida

El fortí de la reina

Quina calma voramar

Costa daurada en nit brillant

Els pescadors no són com abans

Perquè ho haurien de ser el amants

Un vell fortí i antic restaurant

Un saborós plat ens està esperant.

La fresca feu les paraules

en dura roca assentada.

La calor feu la llengua

en tova molla estirada.

Suau brega voramar

Llum encesa fins el final

Les pedres si són com abans

Ara si que poden ser-ho el amants.

De la pesca al plat

no hi cap el blat

si el que has pescat

és un somriure radiant.

Pobles i ciutats VIII

El Prat de Llobregat

Del encreuat amb la carn batejat

vila plana, es com cal per un prat

que és sempre a nivell del mar

amb fàbrica de seda i rar aviar.

Ara la horta ja no és de secà,

carxofes, enciams i quins melons,

puc donar fe que són molt bons,

amb la boca plena mirant avions.

No poques vegades hi vaig pecar,

primer amb la serenitat humida

més tard amb l’ansietat estabornida

finalment la por es va fer fornida.

Buscando en el baúl de los recuerdos...uuuuh!!!

KARINA

Una nit fresca de final d’estiu

quan encara tota cuca viu

una bella deessa que riu

però empeny a aquell que escriu.

Un angelet que llança fletxes,

guardades allí amb la nostàlgia,

amb passats amants marca bretxes

món nou abans cantava sàvia.

Antigues paraules com esclops

a la fresca rossa fent glops

mirant a la rossa molts cops

pensant en semàfors, no en stops.

Una primera cita...

3 de maig

La lluna en un cove

un llop que hi udola

vell el port i antic el born

una passejada curta

feta eterna amb saliva lliscant

coll avall ventre amunt.

la veia allà al cel

i la tenia just al davant

una noia morena amb

els ulls foscos i els llavis rosats

una dona com poques

es un astre com cap

Mai el zenit primaveral

Havia fet florir tant

en un mes prou sec

en un sol dia al tard

mil rajos d’un sol espetec.

Pobles i ciutats VII

Sant Jordi de Cercs

Calma fresca a la casa d'ancians
el riu vermell i les muntanyes
són la vella vall de pantans
on jugaven i juguen infants.

Casa de diumenge i nadals,
jardí de flors de neu i pardals,
una família de mida colossal,
crida de despistats comensals.

Puja i baixa petita vila
de l'estanc a la piscina
de cala iaia a la pista;
bell record per la vista.

Un mes que molt recordaran pel exits del Barça, per hi va haver quelcom millor.

Maig del 2009

Només començar el meu camí, per aquest

mes de maig, em vaig adonar que una altra

vida, camí, alegria i energia

passava prop meu a tocar.

Poc a poc tots dos camins

van resseguint la traça

ara girant ara acostant-se

i perdent-la a voluntat

sense envejar la traça antiga

i amb força per saltar

els nous obstacles i intrigues,

i si algun cop cal separa`ls

que quedin les alegries i no els mals.

Pobles i ciutats VI

Berga

Patum al carrer major, festa nacional,
les masses amb il·lusió, deliri local.
Castell denostat de passat militar
i el santuari d'on surt la meva sang;
sang de textils tan vells com colonials,
de ferides de turistes endiumenjats.

Els fidels saltadors de plens
son molts cops el turments.
Fraternitat amb vila d'Euskadi
per baix del passeig de la pau,
pau que a l'estiu ve de nit
i qualsevol dia que els plau.

A part pugen aquestes muntanyes
que per poc valen si parlen traques
i no hi arriben les grans banques.

Per el meu petit Otsoa! en pau descansi...

Otsoa

Càlida era la seva presència

i tendres les seves llepades

quan ploraves per l’estimada.

Estimaves aquella felicitat,

t’atabalava aquell esverament

quan sorties a voltar al seu costat.

Voltava amunt i avall

i tornava al teu costat

quan corria lliure al parc.

No corria, més aviat saltava

com una cabreta negra,

sense cap mena de banya

si no amb simpàtiques orelles.

Orelles petites i ulls brillants.

Ulls petits i potes llargues.

Potes primes i tronc ferm.

Aquest era el meu Otsoa,

sempre serà el meu Otsoa:

petit, alegre i esverat.

No només no arriaba a qui més ho necessita, a més treballa més qui ja treballa (www.avui.cat)

420 €

Pels que encara mengen si n'hi ha
pel que pateixen s'ha acabat ja,
incoherent i sobretot també injusta
més val que anem tocant fusta,
no pas la justa que és encert
i on tothom i té un paper,
no com ara plusvalúa
penca qui no cal,
no escolten
des de dalt,
així ho fan,
molt de mal.
Cal?

Un més inspirat en la meva amiga Teresy, velles històries vells sentiments

Teresy

Que bonica és Barcelona.

Que avorrida sense tu,

tot el mes a consergeria

veient passar temes i dies.

De quin color son les bambes?

Ahir tenia tanta son...

Sempre que podem parlar en tinc!!!

un mail més per estimar-te,

un menys perquè m’estimis;

una anhelada connexió desperta

i cupido haurà disparat

si és que no ho ha fet en realitat!?

Dir això potser una bogeria

però ser psicòleg també ho és:

caminar amb tu els meus dies,

un afany, un somni, un plaer;

que caminis amb mi els teus dies,

un privilegi, una calma, un plaer.

Pobles i ciutats V

Sant Vicenç dels Horts

Natal així doncs també astral,

és ascendent d’inseguretat,

però tot astre es mou canvia

i jo canvio amb ell ara

Vila Vella, voltes menyspreades

parcs arranjats plens de petjades

ningú i viu només hi dormen,

de factoria ancestral del camí ral

fet riu per ser navegat com cal,

ara abandonat donat al del costat.

Vells espais noves cares,

vistes noves cares rares;

quan hi tornes t’enfades

busques una vida relaxada

fins aviat pàtria estimada.

Una bona terapia, caminar per una platja solitària

Passeig

Descobrir quan ets passejant

Per la llarga platja, amb els peus

Nus; que és la llum del dia

l’únic que s’escola i no

pas la vida; és el que fa:

serenadora i dolça,

l’aigua brava i salada del mar.

Aleshores et sents així,

Atret pel seu blau indefinit,

ara et quedaries a prop seu;

fins i tot quan s’acluques,

la calidesa de l’astre rei.

Quan vaig descobrir que no en tenia prou amb una dona maca...

Sense retorn

Ai quina borratxera!!!
Una dona bonica amb ànima,
M’ha explicat i m’ha ensenyat
En una conversa transcendent,
ella generosa, s’ha despullat.

Ara t’entenc millor
era t’estimo millor
ara m’estima millor
és que avui he après amor;
demà s’estimarà millor
demà m’estimaré millor
demà m’entendrà millor.

Perquè és fàcil ser feliç,
quan no esperes res per ser-ho;
i t’acontentes amb el que tu fas
Per tal d’aconseguir-ho!!!

Aleshores és quan ets més feliç,
deixant veure la teva felicitat
a qui com tu,
lluita per aconseguir-la!!!

Del llibre història de Pi; de Yan Martel

Tres catorze setze

El nom de l’heroi filòsof,

El filòsof sense res d’inhumà

l’home que estima a Déu.

Més de set mesos i un tigre.

Tot un oceà i un jove noi.

Quina història esperes sentir?

Una faula plena de sang i natura?

Una de traïcions i feres de dues potes?

Llegeix el que ha escrit en Yan,

Escolta el que ha viscut Piscine

...pensaràs...

...sentiràs...

però ja veuràs con no el jutjaràs.

Una prova que faig fer desprès d'escoltar un recital de poesía erotica

Erótico

Callada me cuentas como gozas
Callado tu sensualidad me destroza,
tú cuerpo me cuenta bellas historias,
mi cuerpo te da nuevos argumentos;
describimos lujuria sin palabras.
El monte húmedo y mítico,
asolado por un viento cálido.
Tú pasión y mi deseo danzan un son;
un son mojado, de besos bellosos,
de aliento sensual y húmedo fin.
Mi antorcha arde incesante
en una larga combustión penetrante
para explorar lo más profundo,
para iluminar el oscuro fin,
donde se esconde nuestro placer.
Nuestros bosques íntimos están ardiendo
debemos juntarlos para apagarlos,
pero las ermitas que coronan tus colinas...
lo reavivan estimulados por mi aire ardiente...
quiero apagarlo con el aire de tu boca,
pero tus labios están quemando mis hectáreas...
El esperado fin ya llega...
Tu territorio y mis tierras
van a fundirse en un solo grito;
un gemido caliente...que se apaga;
extinguido por ríos de placer.

Dedicat a la Teresy; font inesgotable d'inspiració

Fallera Major

Fallera major és l’epítet fàcil,

Dolça inspiració de somriures...

és cursi i estrany.

La seva cara motejada

Igual que un bon plàtan canari.

Els seus cabells llargs

Els seus llavis petoners

que ells sols son capaços

d’encendre totes les fogueres

de la festa de Sant Josep.

Una bona companya,

per un llarg viatge

des del sud fins al nord...

una dona del sud

amb un homenot del nord...

El calor del llevant espanyol

escalfant un iceberg d’un riu marronós.

Un dia van ser compatriotes,

Avui admiren i respecten ses arrels.

Quatre barres I dues persones

Distintes, diverses i curioses,

qui sap si alguna volta

siguin de fet ànimes bessones.