3 de maig
La lluna en un cove
un llop que hi udola
vell el port i antic el born
una passejada curta
feta eterna amb saliva lliscant
coll avall ventre amunt.
la veia allà al cel
i la tenia just al davant
una noia morena amb
els ulls foscos i els llavis rosats
una dona com poques
es un astre com cap
Mai el zenit primaveral
Havia fet florir tant
en un mes prou sec
en un sol dia al tard
mil rajos d’un sol espetec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada