KARINA
Una nit fresca de final d’estiu
quan encara tota cuca viu
una bella deessa que riu
però empeny a aquell que escriu.
Un angelet que llança fletxes,
guardades allí amb la nostàlgia,
amb passats amants marca bretxes
món nou abans cantava sàvia.
Antigues paraules com esclops
a la fresca rossa fent glops
mirant a la rossa molts cops
pensant en semàfors, no en stops.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada