Una espurna de llum per a mi.
Tranquil·la, sincera i guapa,
no és estrany voler abraçar-la,
voluntat guiada de bones mans.
La seva humanitat em reconforta,
sé que és el que m’importa
i les roses passen aviat la porta,
com una missa per ara complidora.
Si la seva fe em convenç
tindré l’eufòria del qui venç
i per la serenitat un nou avenç,
com la dolça olor a incens.
Odio les noticias d’Antena tres,
óbito de Patrick Swayze de primero,
el adiós de Sorolla del Prado después.
¡No me dejan huir de ese desespero!
De las cosas que se acaban aquí,
son recuerdos de aquella persona
que a otra cosa quiso poner fin,
sin acuerdo, pero a buena hora.
Ahora que acabo esta obra
ya se ha acabado la zozobra
hubo sexo, cariño y voluntad
faltó entonces la tranquilidad.
La meva lascívia s’està desbordant;
ulls desperts i llengua ben incandescent
vol sortir de la boca al mugró calent
prem força turgent, deix la boca cremant;
tot el pit hi era convidat a ser llepat
i al mugró la llengua l’ha fet trempat.
Ell sí que és cepat amb el torç nuat,
la goma de marca impedeix la llibertat;
ella sensible treu la incomoditat,
ell amorós acarona el bell forat.
Una xafogor intensa d’un dia d’agost,
és el que noten amb el cap al congost
i llepen amb l’avidesa de qui beu al rebost;
contenir l’excitació és impossible pels dos.
Ja és hora de provar la comunió
que ha promogut aquesta bona reunió
en esma de una gran sensació,
el millor moment, és una exhalació.
...i en endavant
Jo controlaré els meus canvis de dins,
almenys supervisar-los, que siguin fins
no parar-los d’aquí una pila d’anys,
una rua de colors i sense afanys.
Allò que passi més enllà del meu braç;
són canvis igual, sent ingenuïtat
el creure que tot és cosa del meu traç
el poder fer-me la meva voluntat.
Puc saber tot allò que de mi depèn,
allò que el meu humil gest compren,
i res d’això em portarà a l’infern.
Si algú m’hi envia per ell farà
perquè del purgatori no passarà
la meva fe en mi, ho evitarà.
Per poc més o menys que un quinto
o una quinta part del mateix,
per un cantó escombra vides
de qui no sap allò que pateix
i per l’altra sana en Mabintu.
Cotitza més el grau d’alcohol
que no aquells que suma el Sol,
i parlem de balances justes:
pagant car la mort a poc a poc
i barat una vida en joc.
Ara...
Em celebro de tant en tant
però no ho trobo important
si ho he fet és fàcil, per tant
no em cal un bon restaurant.
Però si començo de veritat
sense preses, amb serenitat
no buscant la meva vanitat
no l’avalada per la ciutat.
I si hi faig un copiós convit
és per ser-hi jo molt ben servit
doncs és a mi a qui fa profit
amb els altres no cal treure pit.
Que recuerdo más la felicidad que el llanto.
Sé que eso, algún día te lo escribiré.
Que estoy encantado de haberte conocido.
Sé que eso, algún día te lo escribiré.
Que soy feliz aún no estando contigo.
Sé que eso, algún día te lo escribiré.
Que ya no me pesa el haber discutido.
Sé que eso, algún día te lo escribiré.
Que vivo mi vida sin envidiar la tuya.
Sé que eso, algún día te lo escribiré.
Que soy libre para disfrutar tu libertad.
Sé que eso, algún día te lo escribiré.
Que vivir sin ansiedad me da seguridad.
Sé que eso, algún día te lo escribiré.
Que puedo sonreírte sin verte nunca más
Sé que eso, algún día te lo escribiré.
Y entonces como que ya te he escrito?
No te he escrito de momento me escribo,
no lo que quiero para estar bien contigo,
es lo que necesito para estar conmigo
hasta el día que yo sea mi mejor amigo,
ese es el día en que sé que te escribiré.
Inquieta quan la calor no apreta
Rostre jove, indecent i angelical
Llavis trets d’un camp de maduixes
D’aquelles que sense cap nata
Menjaries una i una altra vegada
Té moltes ganes de descansar
Distreure’s de cabòries d’abans
Potser la seva mirada ho explicarà
Llargament com les seves cames
Estretament com la seva cintura
Tancant els ulls no ho farà
Un sospir incòmode fa brases
I lletra a l’aire que no s’atura.
Quiero volver a sentir tu amistad
esa rosa que nunca marchitará.
Todos cometemos errores, es verdad
de la buena de la que no quiere mal.
No quiero quemar tu casa de libertad
ni busco de nada una sola mitad,
como es que soy entero al ser especial
el encontrarte entera para poder amar.
Que no es amar como los cuentos cuentan
y hoy te cuento que hay amor sin llorar,
las lágrimas de amarte son de felicidad
Pasos pequeños de los que no se sientan
son de un gran viaje para no demorar,
es la gran jornada de la bella amistad.
La majoria de gent llegeix
això no és el que tenia entès;
un sorprenent espectacle
que no fa pas cap basarda:
Els colors de la llomada
no són com la sang a la plaça.
El cordill vermell i groc
no són banderilles de color;
si es cert que també apreten
no una, si no mil, i una vides.
Prenc un incòmode seient
perfumeria del Corte Inglès
tres senyores en un dilluns
de diumenge gasten els fums.
És hora de tornar a casa,
obsessions laborals a banda,
s’hi amaga la vida privada
cabòria continguda a la jornada.
No s’ha acabat pas del tot
o això sembla per sort;
una musa incomparable
per un nou poema d’amor.
Són quinze poemes per deu setmanes
I això sense gaires filigranes.
Mal poeta sóc jo
Si només parlo d’això;
començo per l’amor francès
com fa el poeta mal entès,
però ara que vinc d’esma
aquesta no serà la ultima proesa;
Venen corbes d’opinió
després de tota la passió.
Si ho llegeixes hauré fet sort
abans de que arribi la mort.
Que guapa estaves
La més maca de totes,
pantaló o més aviat malla,
les teves formes exaltades,
alcohol, descontrol, un pique mal entès.
Estic boig per tu, estaré boig per tu,
portaves un conjunt meravellós;
a sota, jo no el veia
però a la vista el vaig gaudir.
Aquella nit no et vaig saber
ni aprofitar ni tractar.
Però la cançó d’un nou gran poeta
em va aconseguir il·luminar;
ja s’ha acabat la tensió,
una lleu crisi es segui creixent.
Vull tornar a seduir-te
i poc a poc tornar a sentir-te.
Una carrossa llogada per anar voramar
Una pensió d’hostal mal decorada
només per jeure sense fornicar.
Invitació al millor espectacle del regne
Per a la meva princesa sense coronar.
Per no decebre, una mica d’intriga
a mig camí, amb el cotxe fem un remolí.
La costa feréstega i encorbada
Un somriure i un delir per la desitjada;
Sense presa i amb poca pausa fins al fortím.
Al final de la càlida tarda ens hem sortim.
Vells roquers a la tarima
gran artista,, antiga desitjada
i nova desitjada al meu cantó,
una princesa de butaca assentada,
d’un salt és ballant i donant calor.
Les llums de mar i la pedra
ens donen permís per a un petó,
unes notes marquen el ritme
de carícies de gran passió.
Ella mig nua, quina intenció?
Jo sóc gairebé nu, no vull pressió.
No ho entenem, ens ferim
com púgils al seu petit racó.
La transparència és negra, però
no pas la nostra emoció.
Reconciliats abans de l’alba;
força abans diria jo,
acostats sense comparsa
ni de lluna ni de sol
per sort un mot maldestre
no varia la intenció.
Au va, llevem-nos ràpid,
que el tren ja és a l’estació.
Al bar roig imperialista,
quina descoberta tia!!!
Una passejada de velles anècdotes
fins voramar amb restes de pastera
hi poses morro i no ets embustera.
Un nou aprenentatge amb canells ferms,
i tant que ho són, fins i tot erms.
La teva gràcia angelical i incomoda
de no trobar la música celestial.
L’aire es refredava i ens volíem escalfar
Una juguesca estúpida ens va llençar
Al cotxe a corre, hem de corre
Abans que el dia sigui clar.
Quina ximpleria absoluta;
hi ha milers de dies en que no cal forçar.
Flor de naranjo, que original.
Locura por tú olor, eso es real.
Pellizco al corazón con boca de sed,
Mordisco a la pasión con dientes de miel,
miel de flor de naranjo,
dulce jugo de sus frutos
sujetados ingrávidos
me asaltan mi mente
elevan mi única oración;
haces que sea canción.
Tus ojos son sinceros, sí lo son;
tú oído es hambriento, tengo razón;
enciende tú ira el maltrato y la celosía
corre tú pasión el análisis con devoción.
Un sarcasmo mal usado,
el injusto con el indefenso,
la ironía injusta
vuelve tú ira a mi.
La pasión se enciende
con un gesto sin temor.
Ralla’t per darrer cop
No l’avorreixes babau,
tanmateix respecta-la.
No l’adorms pretensiós,
així que bressola-la.
No la refredes amant,
cal que la mimis.
No vol marxar ruc,
ajuda a que es quedi.
Respectant el teu son
Mimaré la teva postura.
Deixa el cony de tortuga en pau
russos borinots amb russes de bolquer
amos del món es diuen per tenir calés;
un segon més i van a l’aigua,
la seva mirada ho justificava;
l’heroïna sueca es feu present
davant meu amb mirada inquietant
l’he somiada quan m’estava masturbant.
Això l’afalaga al temps que la inquieta
Aquella nit m’ho va mostrar distant.
Des d’aleshores ho he anat millorant
o maldestre m’he seguit equivocant
