divendres, 31 de juliol del 2009

Udol per un bomber

Udol (rèquiem) per un Bomber

Força, valor i seny
castellers sense gralles,
fan pinya amb manegues
quan la calor empeny.

És una pinya permanent
vetlla d’ànimes i arbres
no parlen i van fent
el tòpic m'ha sorprès.

Cada guàrdia amb ganes
com si la feina no fos res
i alguns els surten canes,
són herois més de tres

Ara el bosc plora
força, valor i seny,
com el llop que udola
que descansin, gràcies pel servei.

La pluja al meu jardí

La pluja al meu jardí

Un àngel que passa.

Un silenci somrient.

Un roser que pren l'aigua

d'un núvol indecent.

El roser guarda les flors;

que el núvol,

gota a gota;

demana que es mostrin al cel joiós.

La llum tènue entre tots dos,

com el ciri que il·lumina el manuscrit;

com les espelmes d'aquell sopar

que els va fer ballar

quan les seves flames:

es van encendre,

es van enlairar,

i es van fondre en un sol foc.