La pluja al meu jardí
Un àngel que passa.
Un silenci somrient.
Un roser que pren l'aigua
d'un núvol indecent.
El roser guarda les flors;
que el núvol,
gota a gota;
demana que es mostrin al cel joiós.
La llum tènue entre tots dos,
com el ciri que il·lumina el manuscrit;
com les espelmes d'aquell sopar
que els va fer ballar
quan les seves flames:
es van encendre,
es van enlairar,
i es van fondre en un sol foc.
Aquesta és la primera poesia seriosa que vaig escriure, sota la inspiració d'un amor d'institut.
ResponElimina