The Pretenders
Una carrossa llogada per anar voramar
Una pensió d’hostal mal decorada
només per jeure sense fornicar.
Invitació al millor espectacle del regne
Per a la meva princesa sense coronar.
Per no decebre, una mica d’intriga
a mig camí, amb el cotxe fem un remolí.
La costa feréstega i encorbada
Un somriure i un delir per la desitjada;
Sense presa i amb poca pausa fins al fortím.
Al final de la càlida tarda ens hem sortim.
Vells roquers a la tarima
gran artista,, antiga desitjada
i nova desitjada al meu cantó,
una princesa de butaca assentada,
d’un salt és ballant i donant calor.
Les llums de mar i la pedra
ens donen permís per a un petó,
unes notes marquen el ritme
de carícies de gran passió.
Ella mig nua, quina intenció?
Jo sóc gairebé nu, no vull pressió.
No ho entenem, ens ferim
com púgils al seu petit racó.
La transparència és negra, però
no pas la nostra emoció.
Reconciliats abans de l’alba;
força abans diria jo,
acostats sense comparsa
ni de lluna ni de sol
per sort un mot maldestre
no varia la intenció.
Au va, llevem-nos ràpid,
que el tren ja és a l’estació.
