diumenge, 21 de febrer del 2010

L'iPod, quin gran invent...tot el que et permeti recuperar cançons que et canvien l'estat d'ànim...

Velles cançons

Estrofes mal construïdes de reforç
s’encavalquen per omplir-me el tors;
les udolo com un llop sense esforç,
les sento diferent però igual pel teu record.

Poeta cantautor roquer del nostre nord,
una melodia ballada en nit de goig:
Ni tot el meu optimisme evità la mort,
ni el meu pessimisme amaga la sort

Poeta cantautor roquer d’un altre nord,
em fa saber que res no ha mort;
que el saber em continua portant el goig
no exigir però si demanar em portarà sort.

La serenitat que dona acumular informació sobre el món...

Tardes cultes

Seient a la llum de la pantalla
el meu cap ja no balla.
No necessito estripar la baralla
que ja no em tenalla.

Escric en paradigma esteticista
del més pur marxisme surrealista.
Corregint la meva obsessió laïcista
amb certa habilitat d’equilibrista.

La tenacitat m’esbatana a la vella amada,
la extraversió em prohibeix una bella tornada,
la intel·ligència s’enforteix si és calmada:
Parlant de mi amb paraula ben rimada.

Un retrobament en un diumenge d’enramada
em donarà potser una veu més pausada,
fugint de l’embolic, entregant-me a una fada
que a altra hora me la feu més trastornada.

Dedicat al paper on han transcorregut els moment d'inspiració; un "Volant" Moleskine.

Volant

Primeres passes vacil·lants
en un maig prou delirant.
Han omplert les planes restants
versos i rimes en aquest “volant”.

Primer foren emocions descavalcades,
després algunes històries filmades,
probes de sinestèsia encavalcades,
tensió en mètrica i noves opinades.

No sé ben be si és el quart
o potser el tercer,
d’allò que amaga un esguard
no ben bé sincer,
perquè busca un nou baluard
on ser a recer,
per seguir fent el meu art,
que ja en sé.

Tura encarrega un informe de decoració del que després no en fa cas; i Saura en demana un altre més tard per al mateix despatx!!!

Interiorisme

Les cortines combinen segons l’hora del dia;
però vull que m’ho digui el cunyat de ma tia,
ho feu molt bé a casa, també a la conselleria.
A casa pago jo però aquí, la bona ciutadania.

Un bon pla m’han fet per un preu concret;
però ara cal que fem tots plegats el distret
perquè el que em proposen no es gens discret.
Així que no en farem cas i paguem per decret.

Aquesta nova súper conselleria és una passada
però no m’agrada gens així com està decorada:
Massa poc ecològica per un home així de sensible,
demanaré un informe feng shui, més sostenible.

Quin detall tan genial, és fet en paper reciclat.
Ara sí que tinc un despatx ben engalanat,
el meu votant segur que n’estarà encantat:
Li surt car però és bo i ecològic de veritat.