Tardes cultes
Seient a la llum de la pantalla
el meu cap ja no balla.
No necessito estripar la baralla
que ja no em tenalla.
Escric en paradigma esteticista
del més pur marxisme surrealista.
Corregint la meva obsessió laïcista
amb certa habilitat d’equilibrista.
La tenacitat m’esbatana a la vella amada,
la extraversió em prohibeix una bella tornada,
la intel·ligència s’enforteix si és calmada:
Parlant de mi amb paraula ben rimada.
Un retrobament en un diumenge d’enramada
em donarà potser una veu més pausada,
fugint de l’embolic, entregant-me a una fada
que a altra hora me la feu més trastornada.
Seient a la llum de la pantalla
el meu cap ja no balla.
No necessito estripar la baralla
que ja no em tenalla.
Escric en paradigma esteticista
del més pur marxisme surrealista.
Corregint la meva obsessió laïcista
amb certa habilitat d’equilibrista.
La tenacitat m’esbatana a la vella amada,
la extraversió em prohibeix una bella tornada,
la intel·ligència s’enforteix si és calmada:
Parlant de mi amb paraula ben rimada.
Un retrobament en un diumenge d’enramada
em donarà potser una veu més pausada,
fugint de l’embolic, entregant-me a una fada
que a altra hora me la feu més trastornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada