Venecia II: De Ferrovia Santa Lucia a Ai Botieri

Vaporetto

Bus de transport del blau de llacuna,
pujo al primer que veig tot d’una.
Arribo molt aviat al destí de Mestre:
barri de Venècia però més terrestre.

Baixo a l’estació de la Ferrovia
que amb el tren, clar que farem via,
per molt poquet, aviat encarrilem
pont i aigua sense cap mena d’estrès.

El bus d’aigua ara ens toca,
fem un tomb de més per anar al revés:
Pel preu d’una passejada en fem dues,
o pel preu de dues una de més llarga.

Camina molt més ràpid que es fa tard;
total a la pensió hi domina el llard.
En realitat es ben neta com una patena,
Bizantina, però tant vella com la mateixa.

Venecia I: Vol d'anada

VY 6406

Nou edifici colossal, llums i aigües
a l’entrada de l’estat; les cames llargues.
Cafès i pati glacial abans no t’enlaires
és l’últim de la terra que tu flaires.

Aire! Volant sense veure per on ho fas,
només saps que no és un vol ras;
per voler veure que hi ha a baix
desafies les normes del vell capital:
A desgrat una serventa es prepara pel combat,
armada i amb la defensa preparada, fa el que cal;
jo perseverant no sóc desafiant, només vull el mar
que és nostre, blau i ple d’animals i gents navegants.

Ja som a la morada del vell explorador:
Més senzill li hagués estat l’avió,
menys riqueses hagués portat de retorn
i menys de les importants, que són al cor.