Cantante

Toda frescor húmedo,

Cada sonrisa es nueva,

Cada mirada eterna.

Es aquella vieja canción

Que todavía me hace saltar.

Cada nota que ella añade

Sin esfuerzo en mi pentagrama,

Llena de ritmos mi cabeza;

Tener toda su melodía

Es un sueño inalcanzable

El poder tocar todas las notas

De su cuerpo y su emoción

Que también es la mía.

Dulces versos susurrados;

Tiernas canciones inspiradas:

Son respiraciones acompasadas;

El ritmo frenético del tren

Que ha de llevarnos juntos

A nuestro particular edén;

Y un galope incesante

Del fuerte i fiel corcel

Que corre con cadencia salvaje.

Inspirat en Lidia Guevara Soto

L'ultim poema que vaig dedicar a l'Ana Bernal

El gerro

Avui l’he vist esquerdar-se,
Aquell gerro bonic,
De formes rodones;
Aquell que no has gosat tocar mai.
Potser l’hauries d’haver mimat,
Sostenir-lo entre els teus braços,
Potser s’ha cregut abandonat
I de pena s’ha esquerdat..
Potser ha cregut que preferies l’altre,
Aquell gerro no tan bonic
Però que ja hi era quan va arribar.
¿ El gerro bonic i rodó
pot haver pensat,
pot haver cregut,
què és l’altre,
el gerro de les flors?
Potser no, potser sí.
Potser l’esquerda li hagi fet aquell
Aquell que el va abandonar al contenidor,
I tu no la vas veure quan el vas recollir,
Si és així cobreix el gerro bonic,
Cobreix-lo amb les roses vermelles del teu roser.

Autoestima

M’encanto, on m’havia ficat?

Què és greu un canvi de ciutat

o tenir temps per a la soledat?

No hi ha res prou refredat?

Geni creatiu d’instint bipolar

ho escric tot en particular

i pujo la vida en funicular,

ara sí floto, és espectacular.

Escoltant l’ànima que és pròpia

Puc entendre la d’altres, impròpia

En la platja llarga buscant l’utòpia

Soledat viscuda evadint la misantropia.

Cossos on ara sembla viure el mal

No són judicis el que a ells els cal,

que falla? N’hi ha més d’un d’igual,

tanmateix no és cap mal general.

Ara toca corre i no parar

l’alè a la boca ha de tornar

la força d’ànim i muscular

així comença, no ha d’acabar.