L'ultim poema que vaig dedicar a l'Ana Bernal

El gerro

Avui l’he vist esquerdar-se,
Aquell gerro bonic,
De formes rodones;
Aquell que no has gosat tocar mai.
Potser l’hauries d’haver mimat,
Sostenir-lo entre els teus braços,
Potser s’ha cregut abandonat
I de pena s’ha esquerdat..
Potser ha cregut que preferies l’altre,
Aquell gerro no tan bonic
Però que ja hi era quan va arribar.
¿ El gerro bonic i rodó
pot haver pensat,
pot haver cregut,
què és l’altre,
el gerro de les flors?
Potser no, potser sí.
Potser l’esquerda li hagi fet aquell
Aquell que el va abandonar al contenidor,
I tu no la vas veure quan el vas recollir,
Si és així cobreix el gerro bonic,
Cobreix-lo amb les roses vermelles del teu roser.