M’encanto, on m’havia ficat?
M’encanto, on m’havia ficat?
Què és greu un canvi de ciutat
o tenir temps per a la soledat?
No hi ha res prou refredat?
Geni creatiu d’instint bipolar
ho escric tot en particular
i pujo la vida en funicular,
ara sí floto, és espectacular.
Escoltant l’ànima que és pròpia
Puc entendre la d’altres, impròpia
En la platja llarga buscant l’utòpia
Soledat viscuda evadint la misantropia.
Cossos on ara sembla viure el mal
No són judicis el que a ells els cal,
que falla? N’hi ha més d’un d’igual,
tanmateix no és cap mal general.
Ara toca corre i no parar
l’alè a la boca ha de tornar
la força d’ànim i muscular
així comença, no ha d’acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada