dimecres, 20 de gener del 2010

Recuperant el discurs i la rima dels dies més freds en que més necessites caliu.

Tinc fred! M’escalfes?

Espurnes de neu gèlida calenta.
Viatge al sud en la pura incertesa;
papers molls en la bossa vermella
per justificar la cara a la inclemència.

La teva rima em porta la indecència
com un fado ple de blues de carretera:
Que em porta a fer-te de tetera
al llit amb sexualitat clara i sincera.


Res portat ni baixat de l’estratosfera,
xocolata calenta feta a l’encimera:
Evidència de que tots podem ser una fera;
només a nosaltres la luxúria ens espera
incandescent en la nit més propera,
arraulits i calents, mentre a fora gela.

dimarts, 19 de gener del 2010

Un error sintàctic en un sms em va inspirar per escriure això...

Saber quien soy

No sé porqué lo siento;
pero lo siento.
No sé que es lo que siento;
pero lo siento.
El nuevo rey de la luz quiero ser,
pero lo siento.
porque en lo oscuro hay saber.
pero lo siento.
Ya no hago ningún otro invento;
porqué los siento.
Si no lo exclamo reviento;
porqué los siento.
Y no es dolor nada sangriento,
porqué lo siento.
no son pulgas de perro hambriento.
Porqué lo siento

Aúllo a la luna de mi pasión;
canción de pirata a la yugular,
conato de ellos en el celdar.
Finas promesas de mi virginidad,
gozan ahora fuera del palomar,
lozanas y firmes las dejo asomar
.

Si romans atent trobes bona gent i interessant al tren!!!

Traqueteo

Previsible en el tren con destino
En posición de polizonte clandestino
En el vaivén sonoro de sus orígenes
Inicia la dialéctica de jóvenes vírgenes.

Arte verdadero ilumina su mirada
En pantalla, papel o tela dibujada
Mal sus vecinos amen la estucada
Que para ella es una triste balada.

Luz el río que goza de más puerto
Ilumina ahora puertos que están en celo
Del lado del mar que no tiene velo
Y que igualmente no es de hielo
El calor de tu prosa lo derrite
Como lo es donde tú naciste
Pero tu frescor me lo alivia
Como esta mediterránea brisa.

diumenge, 10 de gener del 2010

Per a la Xèn, una dona meravellosa que s'ha d'acabar de creure que ho és!!!

Invent

Dona de base sensible i roent;
no vull gaires metàfores,
només demostrar un mal invent
potser al cotxe a les afores;
pels massa cops donats pel fort vent.
Passant junts un grapat d’hores,
sé que si puc cobrir-la estaré content:
al·legories lligades com estores.
Sense ser un indefens bell servent
consolar-te si es que plores;
fins que vegis un cel blau lluent
al camp junts menjant mores.