Bellesa élfica
La bellesa de la seva cara em va sublevar:
el blanc de la seva pell és el de l’alba,
La llum dels seus ulls la del migdia,
la rosa dels seus llavis és Sol a l’hivern
com el primer somriure que em regalà.
Les primeres converses em van acaronar
amb dues cerveses començarem a rimar,
la primera parlant de coses del teatre
que si massa m’arrisco fa rima amb catre;
la segona per la vida i pel futbol blau grana
per somriure no ens caldrà cap filigrana.
A partir de Nothomb una nova història
que ningú sap si ens pot portar a la glòria
en un suau llençol o girant a la nòria
sense cap preocupació i tampoc cabòria.
En qualsevol cas, un nou acostament ens cal
per trobar una amistat o amant, s’ho val.
Malgrat ara distorsioni, podria ser real?
Però si jo m’estimo no em farà cap mal,
i que ella s’estimi és també essencial.
