Platja de Castelldefels
Al bar roig imperialista,
quina descoberta tia!!!
Una passejada de velles anècdotes
fins voramar amb restes de pastera
hi poses morro i no ets embustera.
Un nou aprenentatge amb canells ferms,
i tant que ho són, fins i tot erms.
La teva gràcia angelical i incomoda
de no trobar la música celestial.
L’aire es refredava i ens volíem escalfar
Una juguesca estúpida ens va llençar
Al cotxe a corre, hem de corre
Abans que el dia sigui clar.
Quina ximpleria absoluta;
hi ha milers de dies en que no cal forçar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada