La musa
Dues vocals idèntiques,
una sola consonant,
curt, sonor, però intens;
perquè llargues són les hores
i els versos
i les estrofes
i també els poemes,
que ella ignorant’ho però sabent’ho
ha inspirat i creat
dins de mi i de la meva ploma.
I espero no oblidar-la,
La portaré sempre a la tinta
O correrà pel paper,
Viurà sempre als meus poemes,
Exultants d’alegria o tristos i lents.
York a l’Anglaterra de Shakespeare,
O la grisa Nova York de Lorca,
Úniques en inspiració
A tu t’envejaran,
No pas per la grandesa del poeta ,
Admiraran la bellesa de la musa,
Brillant amb llum pròpia i natural,
Lluent pels seus ulls foscos i el seu somriure blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada