dimecres, 12 d’agost del 2009

L'hora del café a Barcelona (cliqueu per sentir la cançó)

La vita é bella

Centenars de pedres centenàries
I un riu de vides extraordinàries,
un Golden Virgínia al museu Marés,
res d’això no es paga amb calés.

Emoció que s’escapa presa del moment,
Un Ferrari de joguina i un pare somrient,
Un cafè incomparable i un fill admirat
Una bella melodia ben a prop l’ha tornat.

Els cabells enlaire lluny de la muntanya
Ben a prop del mar, podria tornar a udolar.
Just baixava la tartera i un codolar
Llavors no va caure ara tampoc caurà;
arregla la producció patatera
i ho fa a mitja borratxera,
poc després la vida es bella
fumant assentat en una pedra vella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada